Anar al dentista amb una nau espacial

Alexandra Vila i Leonardo Gutiérrez compartien pis i estudis a Vilanova. Tots dos estudiants del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte, a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG): “Treballant en diversos projectes ens vam adonar que volíem prendre part en totes les etapes del disseny, fins i tot les més tècniques”, expliquen. “Així va ser com vam començar també el grau en Enginyeria Mecànica, per ampliar les aptituds i coneixements.”

S’entenen i es complementen a la perfecció, de manera que van tenir clar que el treball de fi de grau (TFG) el faríem junts. “A l’Alexandra li agrada molt la part de l’estudi de les necessitats de l’usuari, l’ergonomia i l’accessibilitat”, comenta Leonardo i afegeix: “a mi m’agrada més la part creativa de fer esbossos i estudis formals.” Si alguna cosa més els apropa és la seva visió com a enginyers: volen ser útils per a la societat.

Amb l’ajuda d’una odontòloga vam poder visitar l’Hospital Sant Joan de Déu. “Allí va néixer la idea del TFG”, assegura Alexandra. “Tot l’Hospital està pensat per millorar l’estada dels nens i ajudar-los a perdre la por a la malaltia: l’atenció del personal, la decoració… Tot, excepte les cadires dels dentistes.” El tipus de mobiliari dels odontòlegs, pensat per a adults, genera més estrès als nens i tampoc facilita el treball dels professionals: “van ser cinc mesos intensos sense pensar en una altra cosa, tots els dies i totes les hores”, somriu Leonardo. “Vam fer un intens treball d’observació i després vam començar a dibuixar, dibuixar i dibuixar fins a trobar la solució.”

La solució va ser dissenyar i crear un accessori per a l’equip odontològic que millora la interacció entre el dentista i el nen. L’accessori modular permet corregir la postura dels nens segons la seva alçada. “La butaca està pensada com una nau espacial amb comandaments de control, on els nens poden agafar-los per pilotar, una manera de tenir les mans ocupades i estar distrets. A més, hi vam afegir unes ulleres de realitat virtual amb un joc amb el qual no han de moure el cap, cosa que facilita la feina del dentista.”, expliquen els creadors.

L’exposició del treball de fi de grau va tenir tant d’èxit en el marc del Premi Joan Roset que, a banda d’emportar-se el guardó, un membre del jurat, odontòleg, es va interessar pel projecte i per implantar-lo en la seva consulta. El Premi Joan Roset el convoca cada curs el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials de Vilanova i la Geltrú (CETIVG) amb l’objectiu de fomentar la qualitat, la innovació i la sostenibilitat dins de l’enginyeria industrial. “La decisió de presentar-nos al concurs va ser per un correu de l’Escola que animava els estudiants a participar-hi. Com a dissenyadors pensem que presentar-se als concursos és una bona manera de donar a conèixer el treball que fas!

18/09/2017|

Reptes ‘learning by doing’

Carles Fernández, Boyan Naydenov, Sebastià Ramon, Pep Rodeja i Cristina Uroz són estudiants de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i representen a Catalunya al concurs internacional VisionHack, que se celebra aquesta setmana a Moscou (Rússia). El concurs està organitzat per la National University of Science and Technology MISiS i els estudiants de la Politècnica han de resoldre un repte tecnològic relacionat amb la visió artificial aplicada a la conducció autònoma, competint amb altres equips de les millors universitats nord-americanes, europees i asiàtiques.

Els cinc estudiants de l’ESEIAAT estudien diferents enginyeries de les àrees aeroespacial, robòtica, industrial, disseny industrial i audiovisual i el seu repte consisteix en aplicar un sistema de visió artificial que resolgui una determinada situació real de conducció autònoma. Si la seva solució resulta valorada com la millor, guanyaran 12.000 euros. Els estudiants han competit amb equips de les millors universitats de tot el món, com ara el Massachusetts Institute of Technology (MIT), la Universitat de ciència i tecnologia de Beijing, la de Cambridge, la University of Wisconsin, l’Arizona State Universitiy, el Harbin Institute of Technology, la Peking University i prop de 30 universitats russes.

Els cincs estudiants han aconseguit el 10è lloc entre els 27 equips, i han estat els primers classificats entre les universitats russes per davant del MIT, Cambridge, Pequín.

Coincidint amb aquest viatge, l’equip ha participat també a la International Maker Faire Moscow 2017, celebrat el 9 i 10 de setembre a la mateixa universitat rusa, i que ha aplegat autofabricants i empreses o institucions involucrades en l’autofabricació. Els estudiants de l’ESEIAAT han participat en aquesta fira realitzant tallers de fabricació de robots per a nens.

Podeu trobar més informació sobre aquest projecte i els resultats aconseguits al web de l’ESEIAAT.

13/09/2017|

Premi a la vocació

En la cerimònia de lliurament de la 14a edició dels Premis Catalunya Construcció, organitzada en el marc de la Nit de la Construcció pel Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (CAATEEB), l’estudiant Rosa Maria Pérez García, de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), va rebre una menció especial pel seu treball de fi de grau (TFG) “Estudi metodològic dels sistemes SATE per a rehabilitacions energètiques”.

El treball està orientat a la realització d’un estudi metodològic dels sistemes d’aïllament tèrmic per a l’exterior (SATE) que actualment podem trobar al mercat i, més concretament, se centra en els diferents materials aïllants amb els quals el podem dur a terme. El treball inclou des dels components que formen els SATE i la correcta posada a l’obra, fins a comparatives entre els materials aïllants quant a les prestacions, sostenibilitat i impacte ambiental mitjançant un recull de dades obtingudes de diferents fonts. S’avaluen els espessors necessaris segons el Codi Tècnic de l’Edificació dels materials estudiats per a les zones climàtiques de Catalunya i es publica un recull de fotografies que mostra l’estat actual d’edificis rehabilitats amb SATE per analitzar com es comporten al llarg del temps.

Rosa ha estudiat el grau en Arquitectura Tècnica i Edificació a l’EPSEB. “He estudiat per vocació i estic molt satisfeta de poder haver estudiat el que sempre m’ha despertat curiositat. L’experiència de descobrir com es desenvolupa el treball que hi ha darrere d’una construcció ha estat molt enriquidora. Valoro molt haver fer el Diploma d’Ampliació de Competències (DAC) en Impacte Ambiental i Rehabilitació Energètica, d’on va sorgir la idea del treball de fi de grau i, sobretot, el fet que vaig prendre consciència que ens hem d’encaminar a construir d’una manera més sostenible i minimitzar l’impacte ambiental de les construccions existents.”

Les professores Montserrat Bosch, Ana Lacasta i Mariana Palumbo la van animar a estudiar els SATE i va aprofitar l’oportunitat d’aprofundir en les diferents opcions per dur a terme rehabilitacions energètiques i conèixer les tendències d’ús de materials aïllants més sostenibles i amb un impacte ambiental menor. “Prendre consciència que des del sector de la construcció podem contribuir a reduir una part dels factors que influeixen en el canvi climàtic, m’anima a continuar treballant en la rehabilitació energètica”, explica Rosa i afegeix que “d’aquesta manera es reduiria la demanda energètica i conseqüentment les emissions de gasos d’efecte hivernacle.”

El jurat va destacar la qualitat i rigor en un treball que parteix d’una necessitat social: “La ineludible rehabilitació energètica del nostre parc edificat […] Un excel·lent treball que aborda un tema ben actual amb un plantejament de protecció del medi ambient, de gran interès i amb una immediata aplicació pràctica.

L’escriptora italiana Natalia Ginzburg afirmava “l’única verdadera salut i riquesa dels humans és una vocació”. Rosa ha trobat el camí.

04/09/2017|

L’èxit del treball en equip

Empuriabrava és una marina residencial construïda vora la platja dels Graells, al voltant d’una extensa xarxa de canals artificials, un model inspirat en Venècia. En l’actualitat està considerada la marina residencial més gran del món. Té 5.000 amarradors, dels quals 700 estan destinats a visitants amb embarcacions de fins 26 metres d’eslora. Tot i el seu indiscutible atractiu, els usuaris de la Marina Interior d’Empuriabrava s’han adonat de les dificultats que tenen, sobretot a l’agost, moment en què la població rep una gran quantitat de visitants, fet que provoca conflictes en la navegabilitat i un augment de la contaminació produïda per les hèlixs, que desprenen els sediments del dic i provoquen un desequilibri de tota l’estructura.

Davant d’aquesta situació es van adreçar a l’Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) per cercar assessorament i trobar noves idees per solucionar els seus contratemps. Un cop rebuda la proposta, un grup de professors va coordinar el projecte i va seleccionar estudiants dels darrers cursos interessats en l’àmbit marítim. A partir d’aquí, els mateixos estudiants van establir el calendari de treball i la metodologia a seguir. Els 14 estudiants participants en el projecte van començar per fer una visita tècnica a Empuriabrava, identificant els principals problemes. En tornar, l’equip va posar fil a l’agulla. Primer vam fer un workshop per identificar les temàtiques en què s’havia de treballar: els ponts, la recirculació de l’aigua del canal, els murs interiors del canal i la bocana del port, i es van dividir en grups, segons les seves preferències i expertesa. “La dinàmica consistia a fer una diagnosi amb l’ajut d’una persona d’Empuriabrava i un professor expert en l’àmbit concret. La col·laboració ha estat molt fructífera i ens ha ajudat a identificar alternatives i a reflexionar sobre la seva viabilitat”, expliquen els estudiants participants.

Durant dos intensos mesos, combinats amb classes i exàmens, els estudiants de l’Escola de Camins han explorat possibles alternatives i han recollit les propostes que podrien servir per a la comunitat d’Empuriabrava com a base per a futures actuacions. El treball fet durant aquests mesos el van presentar en el marc d’una taula rodona: “Empuriabrava, dia 1 dels propers 50 anys”.  Joan, Giovanni i Júlia van ser els encarregats de presentar les idees de tots els companys: “La presentació va anar bé, a l’inici una mica nerviosos”, somriuen i afegeixen que “després quan expliques les tasques que has fet amb el grup i en què has invertit ganes i esforços, et passen els nervis i gaudeixes exposant les idees.”

Als estudiants se’ls va incentivar a proposar idees arriscades perquè la comunitat d’Empuriabrava tingués un ventall on triar. Tenien clar que els joves enginyers podrien trobar alternatives diferents als problemes de sempre. Com per exemple en el tema de la recirculació de l’aigua, sobre el qual van proposar unes boies solars que d’entrada requereixen més inversió, però que són més sostenibles. Els estudiants són conscients que en l’obra pública la repercussió no és immediata i encara menys econòmicament, però a la llarga sempre surt el benefici econòmic i ambiental.

“La gran experiència: tractar un tema real i proposar possibles solucions que siguin el tret de sortida d’un debat de cap a on ha d’evolucionar la Marina interior d’Empuriabrava i com se n’ha de gestionar el manteniment. I, per damunt de tot, el treball en equip i la col·laboració de tots els implicats”, conclouen.

27/07/2017|

Entre bambolines i premis

El grup de teatre Utopia de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) ha aconseguit, per tercer any consecutiu, emportar-se el guardó al millor muntatge de teatre universitari de Barcelona i ho ha fet amb l’obra Viatge, una història basada en textos d’autors diversos (Michalik, Barnes, Parrot, Corréard) i en la Bíblia. A banda d’aquest guardó, l’obra també es va emportar al V Premi de Teatre Universitari de Barcelona: el premi a la millor direcció, millor adaptació, millor posada en escena, millor il·luminació, millor vestuari i millor programa de mà.

El grup de teatre de l’ETSEIB va iniciar el seu camí el 1996. Des d’aleshores han representat una obra per curs i, els darrers anys, han incorporat en el seu repertori un entreteniment nadalenc. Utopia està format per estudiants i la seva directora és la professora Ana Barjau, únic membre permanent que dirigeix i escriu els textos teatrals des de l’inici: “El grup té una composició variable, perquè els estudiants s’hi incorporen en arribar i en marxen quan acaben els estudis. Enguany, érem 19 persones; fa dos anys vam arribar a ser 30”, explica la directora.

Si alguna cosa defineix el grup teatral Utopia és la coralitat, que prové de l’entusiasme i l’esforç: “La mida variable i el nombre elevat de persones limita el tipus d’obra. A l’escriure-les, tinc possibilitat d’adaptar-les a mida i aconseguir que tothom tingui un tros de text i, sobretot, buscar històries on hi hagi escenes molt coreografiades.”  Un intens treball que comença al setembre, amb un assaig setmanal i amb un baix pressupost que no supera els 60 €, ja que el vestuari el resolen remenant en el fons de l’armari de casa i per a l’escenografia utilitzen mobiliari reciclat.

Utopia fa viatjar la imaginació, desperta el sentit crític i mostra, any rere any, la qualitat del seu treball. Ara, caldrà esperar al setembre per emprendre un nou viatge teatral.

24/07/2017|

Una app per ajudar a aprendre

Marta Vilallonga i Noelia Vélez, estudiants del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), asseguren que una de les lliçons més importants que han après al llarg del grau ha estat: “L’usuari, primer. Sempre ens han ensenyat a tenir en compte l’usuari, tant des del punt de vista de l’accessibilitat com de la usabilitat.”

En l’assignatura Accessibilitat Aplicada se’ls va presentar l’aplicació Easy Communicator (ECO), una eina en desenvolupament que servia per ajudar a l’aprenentatge i la comunicació per a persones amb dificultats. A Marta i a Noelia els va picar el cuquet. Intrigades i entusiasmades per les possibilitats que oferia ECO, no van deixar escapar l’oportunitat que se’ls va presentar en acabar l’assignatura: “Podríem treballar des del punt de vista de l’usuari, ja que fins aleshores s’havia avançat molt en l’eina, però no s’havien fet estudis sobre el funcionament de l’app”, expliquen. “Era el moment d’aplicar tots els coneixements apresos per ajudar persones amb diversitat funcional.”

Les estudiants han portat a terme un redisseny d’ECO que alhora ha esdevingut el seu treball de fi de grau (TFG). Han treballat directament amb usuaris i centres que tracten els problemes de comunicació, parla, aprenentatge i memòria, així com amb especialistes i professionals, com ara logopedes, i, per damunt de tot, han observat la interacció de cada usuari amb l’aplicació. Aquest treball ha ajudat a validar el redisseny i poder fer-lo públic a través de plataformes com Google Play perquè tothom pugui beneficiar-se de la feina feta.

Easy Communicator (ECO) té com a elements de comunicació la combinació de fotografies, pictogrames, vídeos, textos i veus. El que el diferencia d’altres aplicacions similars és la interacció que proporciona amb l’usuari, ja que l’aplicació està concebuda com un joc. “Ha estat una experiència molt gratificant, sobretot perquè la persona que en fa ús ha estat la prioritat. A més, investigadors i estudiants hem treballat colze a colze sota la direcció de la Càtedra d’Accessibilitat de la UPC per aportar un granet de sorra i millorar la vida de moltes persones”, expliquen Marta i Noelia.

18/07/2017|

Qui sembra sempre recull

El refranyer pagès diu: “Si vols bon planter, tu mateix te l’has de fer“. Els estudiants de l’Escola Superior d’Agricultura (ESAB) ho tenen clar. Darrere de l’Escola hi ha els horts de l’ESAB, una sèrie de parcel·les on els alumnes cultiven de manera ecològica productes per a l’autoconsum. També hi tenen 6 galliners, en els quals es poden posar fins a 6 gallines de posta. Ramon Gascó, un dels estudiants més actius afirma: “La importància dels horts no és la producció que s’hi fa, sinó el fet que és un lloc de trobada on podem intercanviar coneixements i fer recerca entre els companys.”

Des de pastanagues, ruca, pèsols, canonges o faves fins a plantes aromàtiques com l’espígol. Això sí, s’ha de seguir el calendari i plantar cada mes el que toca… La millor col és la plantada al juliol; al febrer, rega el teu planter… I, així, centenars de refranys que recullen la saviesa de la pagesia i que els futurs enginyers aprofiten per posar en pràctica. Els horts de l’ESAB s’organitzen mitjançant la plataforma Atenea, on poden fer un curs de formació per aprendre a fer un hort. A més inclou un fòrum per avisar de les reunions, de l’intercanvi de llavors… I, sobretot, per avisar-se quan els calçots estan a punt. “És important la vessant social que també tenen els horts: aprofitem per fer una calçotada a l’Escola i fer una mica de festa”, explica Ramon.

Qui sembra sempre recull. Els alumnes han sabut crear un espai on treballar, fer recerca i gaudir del que els apassiona.
A més, d’aquests horts l’ESAB compta amb camp específics i l’Agròpolis on es fa docència i recerca com part dels graus que s’imparteixen a l’Escola.

 

11/07/2017|

Cap a la resiliència arquitectònica

“L’arquitectura és la millor manera d’entendre l’ésser humà. Crec fermament  que la veritable arquitectura és la que estudia en primer lloc les persones i la seva vida diària per tal de materialitzar els seus somnis i necessitats”,  assegura Ignacio Fernández de Castro.

Ignacio estudia el grau en Estudis d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i el proper curs iniciarà el màster universitari en Arquitectura. Al llarg del grau també ha fet una estada a la University of Illinois, on ha reforçat la part més creativa i de disseny; a més, ha fet pràctiques en diferents despatxos tant a Espanya com a l’estranger: “Les pràctiques han estat una experiència increïble, tan culturalment com arquitectònicament. Han reforçat i contrastat la meva visió personal de l’arquitectura, i així he assolit un bon nivell de percepció i coneixement”, explica.

Ignacio es declara un enamorat incondicional de l’arquitectura, fet que l’ha portat a estimar el que estudia i els seus projectes, encaminats cap a l’arquitectura resilient, una arquitectura que promou el disseny d’espais flexibles que són capaços d’adaptar-se a les noves exigències i necessitats dels usuaris, pensant també en la seva autosuficiència i sostenibilitat. “Crec que la resiliència és el següent pas després de l’ecologia i la sostenibilitat, i això és pel que vull lluitar com a  arquitecte.”

La inquietud per aportar idees el va fer participar al 27è Concurs de Solucions Constructives Pladur, amb un projecte que tenia com a lema “Salubritat basada en la resiliència de As Ilhas do Porto”, que ha rebut el primer premi Pladur a l’ETSAV i el tercer premi a nivell d’Espanya i Portugal. “Vaig decidir participar-hi perquè l’enunciat del projecte em semblava molt atractiu”, explica i afegeix que “l’objectiu era revitalitzar una de les illes de Porto, uns petits barris en molt males condicions d’habitabilitat. El repte era aplicar els meus coneixements per millorar el barri i, a més, el jurat va valorar molt el fet que ho hagi desenvolupat amb BIM i amb productes Pladur.”

“Motivació, motivació i motivació per dissenyar millors espais per a les persones amb l’ajuda de la tecnologia i, sobretot, no oblidar que la interacció amb la natura és la forma més sana de viure”, conclou Ignacio.

04/07/2017|

AESS, una associació que desperta vocacions tecnològiques

L’AESS Estudiants de la UPC es dedica a la robòtica i a les noves tecnologies. Probablement l’acció més coneguda és el Concurs Nacional de Robòtica AESSbot, però al darrere hi ha molt més. Ignasi Plaza, estudiant del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i actual president de l’associació, explica que “des de l’AESS sempre hem ajudat els nois i noies que tinguin ganes d’aprendre a realitzar nous projectes, traspassant així el coneixement que tenim com a universitaris politècnics”.

En aquesta línia, l’associació organitza cursos, tallers i conferències, i tutoritza els treballs de recerca d’estudiants de secundària que ho sol·licitin. “Sovint acabem travant amistat i realitzant altres projectes conjuntament”, especifica Ignasi. “Amb Núria, Marc i Roger portem tres anys treballant cada divendres i han après a programar, a imprimir en 3D, a dissenyar… Aquest curs, en comptes de fer un projecte d’enginyeria, com havíem fet fins ara, vam decidir participar a l’Audi Creativity Challenge, un concurs en què s’havia de desenvolupar una idea entorn del món de la cultura i desenvolupar-la.”

Així va néixer Orbis, una brúixola 2.0 per a turistes. Donar forma a la brúixola els ha costat uns nou mesos de feina. Afirmen que el principal problema no va ser crear Orbis. “A l’hora d’inventar alguna cosa t’has de centrar en el problema i trobar-hi la solució. En el nostre cas, el principal problema va ser definir què és la cultura, perquè és un concepte molt ampli”. En lloc d’assenyalar-te el nord, la brúixola t’assenyala un lloc que t’interessa: un concert, un monument, un museu, un restaurant peculiar. El dispositiu no t’indica el camí que has de seguir, només et mostra la direcció i la distància a la qual es troba. “El recorregut es converteix en part de l’experiència i és l’usuari qui tria el camí”, expliquen. “Com sap Orbis què t’interessa? Quan adquireixes el dispositiu a través del web, indiques quines són les teves preferències i, en funció de la tria, l’algoritme d’Orbis crea el teu perfil.” Amb aquest dispositiu es van presentar a la segona edició del concurs i van arribar a la final nacional a Madrid, on van quedar finalistes. “No vam guanyar, però la idea ha aixecat molt de renou en els mitjans de comunicació. El proper pas és fer una campanya de micromecenatge per poder fabricar Orbis i que tothom pugui gaudir de l’experiència.”

Tota l’experiència d’aquests estudiants de batxillerat, guiats per Ignasi, els ha despertat la vocació per la tecnologia i la ciència: Núria vol estudiar el grau en Enginyeria Mecànica; Marc, el grau en Ciència i Enginyeria de Dades, i Roger s’ha decidit pel grau en Enginyeria Informàtica. Una associació que desperta vocacions.

27/06/2017|

El viatge d’un jove investigador matemàtic

Xavi Ros va estudiar Matemàtiques a la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME). Un cop llicenciat va fer el màster universitari en Matemàtica Aplicada. “Durant la carrera ja tenia clar que em volia dedicar a la recerca”, explica Xavi i afegeix que “potser el que em va costar més va ser decidir l’àrea cap on volia encaminar la meva recerca”. Aleshores, va començar el doctorat en Matemàtiques sobre temes d’equacions derivades parcials (EDP) amb el professor Cabré, investigador ICREA a la UPC. En acabar el doctorat va marxar a Austin, a la University of Texas, on hi ha dos dels millors investigadors del món sobre EDP i, allà, ha continuat la seva recerca.

Xavi ha trobat el camí i, a més, una trajectòria plena de passió i èxits: “He estat 3 anys i ha estat un salt enorme en la meva carrera. He pogut treballar amb alguns dels millors investigadors, he fet treballs de recerca molt importants, m’han convidat a fer xerrades a universitats com el MIT, Columbia, Chicago”, explica. “I he ampliat els meus coneixements treballant en temes una mica diferents de la meva especialització.”  Tot i treballar en àmbits distints, l’entusiasme que sent per les equacions derivades parcials ha centrat la seva recerca. “Són les equacions diferencials que es fan servir en física des del segle XVIII, però des del punt de vista matemàtic no s’han començat a entendre realment fins al segle XX”, explica i afegeix: “en l’actualitat s’estan utilitzant en biologia, finances, indústria i, des del punt de vista purament matemàtic, són primordials per a la geometria i la probabilitat. Aquests teoremes poden ser útils per a altres matemàtics, per entendre millor fenòmens físics que modelitzen les EDP o bé per dissenyar mètodes numèrics…”

Xavi Ros ha guanyat el Premi SeMA “Antonio Valle” al jove investigador 2017, amb la qual cosa ha estat el guanyador més jove de la història d’aquest reconeixement. El jurat ha destacat la trajectòria de Ros-Oton i les seves contribucions en l’àmbit de les EDP, que han tingut una gran repercussió internacional. Xavier recollirà el premi durant la celebració del XXV Congreso de Ecuaciones Diferenciales y Aplicaciones, que tindrà lloc a finals de juny, a Cartagena.

I després? “Torno a Europa. Una mica de vacances i al setembre marxo a la Universität Zürich com a lecturer in Pure Mathematics. Allà espero continuar treballant  força i seguir demostrant importants teoremes sobre les equacions derivades parcials.”

21/06/2017|

Escoltar l’entorn per millorar el dia dia

Sergi Juárez, graduat en Multimèdia pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) amb la seva companya, Tania Rodríguez, graduada en Enginyeria Industrial per la Universidad Politécnica de Madrid, han creat una plataforma educativa mòbil per a la gestió, comunicació i connexió en temps real entre pares, educadors i responsables de llars d’infants i escoles infantils.

“L’app surt d’escoltar als usuaris i les seves necessitats”, asseguren. “La nostra feina ha estat recollir informació i programar l’app. Parlant amb amics i companys de feina vam detectar una sèrie de carències. Les mares i els pares actuals viuen molt la tecnologia i nosaltres van crear Childcare On, per posar al dia la comunicació entre les llars d’infants i els pares”, expliquen. “Per una banda, trèiem el paper i per l’altra banda, tots els usuaris tenen un espai personal on accedir a informació específica de cada alumne, és a dir, menjars, biberons, temps de descans, activitats”. L’app també inclou un xat per intercanviar observacions entre pares i educadors; a més d’un altre apartat per a les comunicacions o circulars generals, per publicar fotos, horaris, menús… La plataforma ja s’ha posat a prova en diverses poblacions i els resultats són molt positius. Tania i Sergi afirmen que “el més important és haver unificat en una plataforma el dia a dia d’una llar d’infants. A més, és una bona eina per posar en contacte permanent educadors, mares i pares, pares separats i avis.”

L’aplicació Childcare On té versions en català, castellà i anglès i es pot descarregar per als sistemes Android i iOS. Aquesta innovadora plataforma educativa ha estat escollida, en el marc del programa Inicia XII Emprenedoria de l’Ajuntament de Barcelona, com la millor iniciativa educativa. Tania i Sergi saben que només acaben de començar: “volem continuar millorant l’aplicació, sobretot escoltant l’entorn que té les necessitats. La innovació tecnològica en l’educació és un món molt gratificant, molt ampli i on es pot treballar pels descosits.” Els objectius immediats inclouen anar incorporant millorar i donar a conèixer l’app, fer publicitat, anar a fires, perquè a aquests dos emprenedors els agrada la innovació, la innovació que ajuda als altres.

15/06/2017|

Premi a la constància i la passió

Jofre Beltran va estudiar el grau en Òptica i Optometria a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) com un repte personal després de treballar i estudiar el cicle formatiu d’Òptica d’Ullera: “La manera en què els docents del cicle estimaven la seva professió i la manera de contagiar la il·lusió en el que feien em van obrir els ulls. Jo també volia estimar la meva professió d’aquella manera! Una vegada acabat el cicle formatiu vaig decidir començar el grau universitari”, explica en Jofre Beltran.

Poc sospitava Jofre, en aquell moment, que acabaria sent un dels millors estudiants de la seva promoció. “És la confirmació que he fet el camí correcte i això fa evident que l’esforç val la pena.” La Facultat d’Òptica i Optometria proposa als estudiants, amb els millors expedients acadèmics que finalitzen el grau en Òptica i Optometria, participar en el Premi Alain Afflelou al Talent Òptic Universitari, que concedeix un guardó dotat amb 1.000 € per ajudar a les despeses del màster i ofererix un contracte indefinit de l’empresa.

L’estudiant de la FOOT es va emportar el Premi al Talent Òptic Universitari. “Sorpresa! De fet, desconeixia el premi i quan vaig rebre la trucada pensava que era informació comercial”, somriu i explica que “no va ser fins ben avançada la conversa que em vaig creure que havia guanyat el premi. No esperava que em seleccionessin; de fet, llavors va ser quan vaig descobrir que el grau m’havia anat fins i tot millor del que em pensava. Vaig entrar a la Universitat amb la idea de no suspendre gaires assignatures i, al final, he aconseguit el meu somni!”

Jofre, en l’actualitat, estudia el màster universitari en Optometria i Ciències de la Visió amb la perseverança de continuar formant-se en el que més li agrada sense deixar de banda altres reptes que li ronden pel cap. “Expectatives? M’agradaria participar en un projecte relacionat amb la contactologia. És un món on hi ha molt per investigar i descobrir, i voldria ser partícip d’aquesta recerca. M’agradaria iniciar un doctorat o bé unir-me a un grup de recerca amb un projecte d’una temàtica similar.” 

06/06/2017|

Participa en el programa SALSA’M!

SALSA’M és una iniciativa que ajuda els estudiants estrangers a conèixer la UPC,  aprendre una nova llengua i, a més, descobrir la cultura del país de la mà d’estudiants de la Universitat. El programa ofereix als estudiants internacionals un suport personalitzat que els permeti integrar-se acadèmicament, relacionar-se amb els estudiants locals i practicar llengües. SALSA’M són les sigles de Suport Acadèmic, Logístic i Sociocultural per a Alumnes de Mobilitat i està coordinat pel Servei de Llengües i Terminologia i per un equip d’estudiants becaris, i s’organitza en col·laboració amb el Gabinet de Relacions Internacionals i Empresa i les àrees de relacions internacionals dels diferents centres docents.

Els estudiants interessats en viure aquesta experiència poden accedir a la convocatòria de beques oberta fins al 7 de juny. Les funcions dels coordinadors són les següents: dissenyar activitats, l’assistència acadèmica, l’acompanyament personalitzat, la dinamització lingüística, l’animació cultural, la difusió de recursos lingüístics, la gestió de xarxes socials, el seguiment de mentors i la coordinació amb la resta de becaris. La durada de la beca és des del 15 de juny fins al 15 de novembre, amb una dedicació de 10 hores setmanals. A més, els estudiants de grau poden sol·licitar el reconeixement de 6 crèdits ECTS per gaudir de la beca. El proper curs 2017-2018, podràs fer de coordinador o coordinadora als següents centres docents: EEBE, EETAC, ESAB, ESEIAAT, ETSAB, ETSECCPB, ETSETB, FIB i FOOT

Si tens coneixements de llengües, habilitats comunicatives, capacitat de treballar en equip i ganes de conèixer gent nova, participa en el programa SALSA’M! Tens temps d’inscriure-t’hi fins al 7 de juny.

31/05/2017|

Fes que l’enginyeria cobri sentit comú

L’ONG Enginyeria sense Fronteres convoca la 5a edició del Premi “Enginyeria Solidària” per a treballs fi de grau i treballs fi de màster sobre enginyeria, cooperació per al desenvolupament i drets humans. Amb el premi es vol valoritzar i difondre el potencial que té l’enginyeria com a eina de transformació social en el procés de consecució, posada en pràctica i reivindicació del drets humans arreu del món.

El Premi “Enginyeria Solidària” vol reconèixer els treballs tecnològics d’assaig, investigació, recerca bibliogràfica i tècnica aplicada que aportin innovacions, pràctiques i teòriques, des de les escoles d’enginyeria o arquitectura de qualsevol universitat espanyola, amb la qual cosa reivindica el paper i el compromís d’aquestes institucions en la transició cap a un desenvolupament humà sostenible.

S’estableixen els premis següents en dues categories: un premi per a treballs de fi de grau (TFG) que consisteixin en un projecte o una recerca (categoria A) i un premi per a treballs de fi de màster (TFM) (categoria B). Els treballs han d’haver estat presentats en qualsevol escola d’enginyeria o d’arquitectura de qualsevol universitat espanyola entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016. El termini per presentar els treballs finalitza l’1 de juny de 2017.

Enginyeria sense Fronteres és una ONG catalana que treballa en els àmbits de l’enginyeria i el desenvolupament. Alguns dels seus voluntaris i socis són membres de la UPC. A l’ETSEIB aquest grup organitza diverses activitats relacionades amb la cooperació, la solidaritat i el desenvolupament. El grup ESF Universitat està format per estudiants de diferents universitats catalanes amb la voluntat de sensibilitzar la comunitat universitària en temes socials. Així doncs, es dedica a l’organització de cicles de xerrades, la projecció de pel·lícules i documentals i el contacte amb campanyes externes. També forma part de l’associació catalana Enginyeria sense Fronteres, una entitat que a més de tasques de sensibilització també du a terme projectes de cooperació arreu i col·labora amb diversos moviments socials. Si vols conèixer més d’aquesta ONG, consulta’n el web.

29/05/2017|

Els convençuts van més enllà

Nuria Barriuso i Sandra Boned, estudiants del màster universitari en Gestió de l’Edificació, van emprendre el treball de fi de màster amb un repte: fer l’estudi energètic de l’edifici de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona.

“No hi teníem cap experiència, en certificació d’edificis”, afirmen. “Però l’Escola ens va facilitar totes les eines per analitzar-ne els components i vam comptar sempre amb el suport dels professors i de les tutores del TFM, que van compartir els seus coneixements, i també amb l’ajuda del personal de manteniment, que ens va facilitar molt conèixer l’edifici.”

Durant el procés van aprendre el funcionament de l’edifici i van adquirir els coneixements necessaris per poder realitzar estudis energètics i certificacions en la seva vida professional.

Expliquen que “el moment en què vam fer l’estudi era aplicable la normativa actualitzada, la qual cosa va permetre sol·licitar l’etiqueta energètica. A més, amb les dades de què disposàvem es va poder localitzar on es produïen els consums més grans de l’Escola i proposar modificacions en els sistemes.”

Tot l’estudi va ajudar a estalviar en un termini curt de temps. “Una experiència tant personal com laboral que ens va proporcionar els coneixements, la seguretat i l’experiència necessàries per aplicar la metodologia, i que va suposar una millora de les nostres capacitats professionals”, conclouen Nuria i Sandra.

El TFM de les estudiants de l’EPSEB es va realitzar dins del marc del programa UPC Energia 2020, en el qual s’ha iniciat tot un procés de col·laboració entre personal tècnic, estudiants i professorat de la UPC per fer les certificacions energètiques dels edificis de la UPC. Els estudis que es facin serviran de base per avançar cap als objectius que marquen les polítiques europees en l’àmbit de l’eficiència energètica i aconseguir edificis amb un consum energètic quasi nul, mitjançant mesures innovadores.

22/05/2017|

Ajuts econòmics per a projectes que fomentin la participació dels estudiants UPC

El Consell de l’Estudiantat  (CdE) de la Universitat Politècnica de Catalunya és l’ens estudiantil que representa als estudiants i estudiantes de la UPC i s’encarrega de la defensa dels drets dels estudiants. A més, impulsa iniciatives per a la millora de la vida universitària, tant acadèmica com associativa.

El CdE convoca cada any ajuts per a projectes culturals i/o educatius, una eina que vol fomentar la participació de l’estudiantat en la vida universitària de la UPC. La convocatòria estableix uns criteris i pautes, que volen afavorir actuacions estratègiques alhora que es diversifiqui la vida universitària als diferents campus universitaris.

Poden optar als ajuts en el marc de la convocatòria totes les delegacions d’estudiants de la UPC, les associacions d’estudiants de la UPC i grups d’estudiants amb matrícula en vigor en estudis oficials de la UPC. Els projectes impulsats en el marc d’aquesta convocatòria seran finançats a càrrec del  pressupost del Consell de l’Estudiant (CdE) i amb el suport del Vicerectorat d’Estudiants.

Si tens una idea al cap de projectes culturals, educatius… tens fins al 30 de juny per omplir la sol·licitud.

17/05/2017|

Vilanova Design, una associació en evolució

El món associatiu, format per estudiants, ajuda a enriquir la vida universitària i a aportar més valors a la UPC. Igual que els estudiants, les associacions s’adapten als canvis que experimenten tant els estudis com la societat. Un model d’aquesta adaptació és l’associació Vilanova Design de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), nascuda com expliquen els mateixos estudiants amb “la intenció de promoure el disseny i la innovació dins de l’enginyeria, una demanda social que ha crescut els darrers anys i que espera una resposta”.

L’associació vol impulsar la creativitat dels alumnes de l’Escola a través de tallers i xerrades que es duen a terme al llarg del curs acadèmic i on es tracten temes relacionats amb el disseny. A més, per fomentar els seus objectius organitzen anualment una jornada oberta a tothom en la qual duen a terme, a banda de tallers i xerrades, l’edició dels Premis Glup, un concurs que premia els millors treballs de fi de grau (TFG) de l’Escola en el marc del disseny. Els premis són un reconeixement a l’esforç i la dedicació, així com una manera de promoure i incentivar el talent entre els futurs enginyers dels diferents graus. La propera convocatòria dels Premis Glup tindrà lloc el proper mes d’octubre.

“Com a associació volem servir de precedent per fer més extensiu el canvi que està experimentant l’Escola, que ha anat augmentant els alumnes matriculats al grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. Evolucionar, al cap i a la fi, és l’ànima de l’enginyer.”, argumenta Elena Vicente, portaveu de l’associació.

 

08/05/2017|

La tecnologia que coopera

Nepal, Nicaragua, Etiòpia, Ghana, el Camerun són alguns dels països on l’Associació d’Universitaris per a la Cooperació (AUCOOP) de la UPC està realitzant projectes de cooperació amb la col·laboració de Tecnologia per a Tothom (TxT), una associació de la Universitat. L’AUCOOP reuneix actualment 40 estudiants de telecomunicacions i de camins que tenen un objectiu molt clar, cooperar, tant a escala local com internacional, en l’àmbit tecnològic.

Tot i que els projectes que han portat a terme fins ara s’han centrat principalment en l’entorn de les telecomunicacions: projectes e-learming, enfocats a millorar els mitjans de l’educació allà on els recursos són minsos, o projectes e-health, adreçats a millorar els serveis sanitaris relacionats amb les tecnologies TIC, també s’han fet projectes relacionats amb l’enginyeria industrial: condicionament d’infraestructures, gestió de residus, potabilització d’aigües i energies renovables.

Els membres de l’AUCCOP expliquen que “busquem relacionar-nos amb molts altres camps de l’enginyeria de la UPC. És necessari ampliar el ventall de projectes realitzats i, sobretot, que estudiants d’altres graus aportin els seus coneixements col·laborant en projectes conjunts. Aportar coneixements d’altres disciplines pot enriquir tots els futurs projectes, perquè hi ha molta feina per fer.”

L’AUCOOP està ubicada a l’edifici Omega, despatx S104, del Campus Nord i també podeu contactar-hi a través de la pàgina web. La millor recompensa, com assegura Albert, que acaba de finalitzar el projecte “Instal·lació d’un programari per millorar el seguiment mèdic”, és “trobar-te sempre amb un somriure a la cara”.

28/04/2017|

Aportar coneixement per millorar el món

Virgina Prior, estudiant del màster universitari en Enginyeria Industrial a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), ha guanyat amb el seu equip la final internacional del concurs interuniversitari Accenture Strategy Global Case Challenge, celebrada a Londres, a finals del mes de març.

“A Londres ha estat increïble! Hem treballat durant tres intensos dies amb un repte relacionat amb l’ONG Metges sense Fronteres (MSF)”, explica entusiasmada. “Hem presentat el projecte als països participants i a l’ONG i han escollit la nostra solució, que implantaran durant els propers mesos.”

El concurs està dividit en fases, en les quals participen fins a cinc països diferents, amb el repte de resoldre un cas complex i d’alt valor social. En aquesta edició, i per segon any consecutiu, un dels 5 estudiants finalistes a Espanya és de l’ETSEIB. Enguany, a més, la representant de la UPC, ha aconseguit guanyar la final internacional competint amb estudiants d’Alemanya, el Brasil, Itàlia i el Regne Unit. Els organitzadors de la competició ressalten que el valuós és “treballar en un projecte de consultoria real i ajudar a millorar el món en què vivim, col·laborant amb ONG com Metges sense Fronteres”.

Virgina explica que “com a representant de la UPC, he pogut treballar i aprendre amb persones de perfils molt diferents al meu. Cadascú aportava el seu coneixement específic i, tots junts, treballàvem per a un projecte social comú. Treballar amb equip i cercar noves idees que puguin tenir un impacte internacional és un repte que recomano a qui li agradi superar-se a si mateix i col·laborar amb altres estudiants.”

19/04/2017|

Cadira, banqueta o taula: la versatilitat del disseny

Ramesworh Pons, estudiant del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), s’ha emportat el 1r Premi del Concurs Internacional de Disseny Andreu World.

El jurat, format entre altres, pel conegut dissenyador Jasper Morrison, ha hagut de valorar les més de 200 maquetes participants en aquesta 16a edició del Premi, tenint en compte aspectes com el disseny, la presentació, la innovació i la capacitat de producció. L’estudiant vilanoví ha guanyat el primer premi amb el projecte d’una taula. Els membres del jurat han destacat “la versatilitat, funcionalitat i aplicació en àrees de col·laboració i treball”. El disseny de Ramesworth resol, en una sola peça i amb un sol moviment, els diferents usos i tipologies de mobiliari: cadira, banqueta o taula, gràcies a una curvatura perfecta de la fusta. Així, el disseny incorpora tres utilitats diferents segons l’entorn en què es trobi.

Ramesworh Pons ja sap què és un guanyar un premi de disseny. Fa uns mesos va rebre, juntament amb Laia Albert, el segon premi de disseny exprés Roca One Day Design Challenge amb el projecte SAK, una pica de lavabo fabricada amb materials tèxtils.

07/04/2017|

Tecnologia i educació, a debat

L’associació BEST-UPC organitza, del 7 al 10 d’abril, a Santa Maria de Meià, a Lleida, el Regional Meeting, una trobada de l’associació que pretèn fomentar la multiculturalitat i la diversitat entre els estudiants europeus i promoure el desenvolupament personal més enllà de les aules. La trobada, amb el títol de “Tecnologia versus educació. Un creixement a ritmes diferents”,  acollirà més de 100 estudiants europeus, provinents de Portugal, França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa, que durant tres dies debatran sobre la millora i la reforma del sistema educatiu europeu.

El Regional Meeting és un esdeveniment per compartir experiències, ampliar coneixements i, alhora, aprendre a treballar en un ambient culturalment divers, tot posant en comú l’opinió i les contribucions dels diferents estudiants en l’àmbit de l’ensenyament actual a escala europea. Els organitzadors asseguren que “la tecnologia i la societat estan evolucionant a una velocitat excepcional i l’educació ha de seguir el ritme d’aquests canvis. En general, hi ha un desfasament i és imprescindible innovar i adaptar l’ensenyament a la demanda existent, tant tecnològicament com socialment.”

D’altra banda, els membres de BEST-UPC, organitzadors de la trobada, expliquen que “és una oportunitat perquè els estudiants es desenvolupin amb diferents activitats formatives, conferències i grups de debat, en què es treballa les habilitats transversals i tècniques”. Si vols conèixer més detalls i novetats d’aquesta trobada, pots consultar el web de BEST-UPC.

L’associació BEST-UPC és una associació que forma part dels 13 grups fundadors de BEST (Board of European Students of Technology), una organització estudiantil apolítica i sense ànim de lucre que proveeix de comunicació, cooperació i possibilitats d’intercanvi cultural els estudiants de l’àmbit tecnològic des del 1989. En l’actualitat, l’organització és present en 95 universitats tecnològiques de 33 països.

03/04/2017|

La recompensa de cooperar!

El Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD-UPC) ha obert la XXV Convocatòria d’Ajuts per a Activitats de Cooperació, corresponent a aquest any 2017. Aquesta convocatòria s’adreça a tots els membres de la comunitat universitària i s’orienta a donar suport a projectes en què intervinguin directament estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis de la UPC.

Paral·lament, el proper 5 d’abril, a les 12 h a l’Aula Màster del Campus Nord de la UPC, se celebrarà l’acte de presentació dels projectes de cooperació de l’any 2016 en què es presentaran algunes iniciatives en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat que els membres de la UPC han dut a terme el curs passat.

Pel que fa a la nova convocatòria d’ajuts, inclou tres modalitats: una primera línia d’activitats de cooperació per al desenvolupament amb universitats o institucions afins en ciència i tecnologia, que s’orienta a activitats que contemplin la identificació,  preparació,  execució  o  avaluació  de  projectes, o  bé la  realització  de  programes  formatius  en  aquestes  institucions,  amb  l’objectiu  de  millorar  capacitats  i  potencialitats  docents,  investigadores  i  institucionals  que  reforcin  el  paper  d’aquests  centres  com  a  motors  de  desenvolupament  de  les  societats  en  què  s’insereixen. D’altra banda, hi ha una segona modalitat, orientada a activitats de cooperació per al desenvolupament amb ONG i altres entitats. En aquest cas, han  de  tractar-se  de  propostes  amb  previsibles  efectes  directes  en  termes  de  desenvolupament  sostenible  i  de  millora  de  les  condicions  de  vida  a  la  zona  i,  en  especial,  que  beneficiïn  col·lectius  especialment  desfavorits.  Tret  de  l’atenció  excepcional  a  situacions  d’emergència,  se n’exclouen  les  intervencions merament assistencials o de difícil viabilitat. I la tercera, i darrera modalitat és la de sensibilització i educació per al desenvolupament. En aquesta modalitat hi ha dos tipus d’activitats: propostes de sensibilització i propostes d’educació per al desenvolupament.

La convocatòria d’ajuts està oberta fins al proper 6 d’abril i se subvenciona amb els fons provinents de la Campanya UPC 0’7%, que suma les aportacions voluntàries de l’estudiantat i del PDI i PAS als recursos que hi dedica la UPC. Consulta les bases de la convocatòria

27/03/2017|

La diferència entre sentir i escoltar

Bruna Català, Ricard Coll, Joana Escardó i Gemma Vendrell, alumnes de l’assignatura Construir nous Paisatges del grau en Enginyeria Agroambiental i del Paisatge de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), han participat en el Concurs de Jardins Efímers dins del 19è Congrés de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC), celebrat a Amposta.

Els estudiants expliquen que el primer repte ha estat “passar la idea del paper al terreny; llavors t’adones de les dificultats reals. De l’anàlisi a la prospecció i fins a l’execució hi ha un treball que a voltes no és tan visible.”

Un jardí no és només el que veus, sinó que hi pots jugar amb tots els sentits: vista, oïda, gust, olfacte i tacte. Bruna, Ricard, Joana i Gemma han presentat el projecte “Escolta’m”, un jardí efímer que vol conscienciar que un jardí també es pot gaudir amb l’oïda. “Volem donar consciència de la sonoritat natural que ens envolta. No és el mateix sentir que escoltar”, comenten. “Escolta’m” sorgeix de la interacció del vent de mestral amb les gramínies, plantes que tenen uns porus que faciliten la sonoritat. A voltes, la contaminació acústica provoca que no es pugui gaudir dels sons de la natura, encara que aquests siguin efímers. El projecte ha despertat la curiositat i l’oïda dels congressistes.

Els estudiants de l’ESAB valoren molt positivament l’experiència i reivindicen que “al nostre país el paisatgisme és poc conegut encara; per això aquestes iniciatives ajuden a visibilitzar i reconèixer el paper professional del paisatgista que té en la nostra societat.

16/03/2017|

La cara solidària de la mineria

Mineria per al Desenvolupament (MpD) és una associació fundada a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) formada per alumnes, exalumnes, professors del grau en Enginyeria Minera, el màster en Enginyeria de Mines i el programa de doctorat en Recursos Naturals i Medi Ambient. Des del 2006 desenvolupa projectes de cooperació en països en vies de desenvolupament a l’Àfrica i a Sud-amèrica. Els projectes estan relacionats amb el món de la mineria artesanal, al qual aporten suport tècnic per obtenir els recursos minerals d’una forma segura per als treballadors i alhora mediambientalment sostenibles. Un altre punt fort dels seus projectes se centra en la sensibilització del rol de la dona en el món de la mineria.

Enguany, l’ONG s’ha presentat a la quarta edició dels Premios al Voluntariado Universitario de la Fundación Mutua Madrileña. Els manresans han estat seleccionats entre 117 candidatures de 84 universitats amb un projecte centrat a impulsar el comerç just de l’or mitjançant un procés de certificació anomenada Fairmined —or extret de mines sostenibles. El procés està liderat per diverses entitats locals i regionals, principalment sud-americanes, i permetrà aconseguir millores ambientals, laborals i socials en les comunitats mineres. Marc Bascompta, un dels membres de l’ONG, comenta que “l’or certificat ha obtingut un cert ressò perquè el premi Nobel de la Pau d’enguany ha estat fet amb or certificat. Ja és un bon inici.”

Mineria per al Desenvolupament col·labora amb diverses entitats de Colòmbia, el Perú i Bolívia per aconseguir l’objectiu que s’han marcat, col·laborant en projectes en aquest àmbit des del 2013, gràcies, sobretot, al finançament que obtenen a través del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD):“Aquesta vegada no hem aconseguit cap premi, cosa que ens hauria ajudat, és clar; però nosaltres no deixarem de treballar per millorar les condicions dels treballadors i treballadores de les mines”, assegura Marc.

09/03/2017|

Del caos circulatori a l’ordre

Elisabet Farré i Pau Campaña estudiaven el grau en Estudis d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) quan un intercanvi d’estudis els va portar a la ciutat de São Paulo. Una ciutat amb més de 12 milions d’habitants on, entre cues interminables d’embussos i trànsit descontrolat, els estudiants d’Arquitectura es van adonar fins a quin punt podia ser caòtica la circulació rodada en una gran ciutat: “Vam començar a pensar com anar del caos circulatori a l’ordre per facilitar la vida als ciutadans”, comenten i afegeixen que “en tornar a Barcelona ens vam adonar que hi havia, en una escala menor, el mateix problema. Aleshores, ens vam plantejar corregir aquesta dificultat, implantant el concepte d’acupuntura urbana en la circulació viària.”

A partir d’aquest moment van posar fil a l’agulla i neix ORBIT, un programari analític per a la gestió del trànsit en municipis de baixa densitat —municipis de 100.000 habitants—, mitjançant el monitoratge intel·ligent dels semàfors. ORBIT agafa la cruïlla conflictiva i comença a desenvolupar tota la programació. Com a resultat, ofereix als semàfors una resposta a temps real del que succeeix a les vies, perquè els semàfors s’adaptin al flux del trànsit. El sistema permet programar i dirigir el trànsit en funció de la densitat a través del semàfor. Es defineixen patrons de comportament per establir freqüències de canvi adaptades a la franja horària i al flux i la tipologia dels cotxes.

“El projecte està en fase inicial. Estem parlant amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per dur a terme una anàlisi de la mobilitat al carrer Rius i Taulet”, expliquen. “A partir de l’anàlisi podem definir diversos patrons: una millora de la circulació, cap on hauria de créixer la ciutat, quines zones caldria consolidar, etc. Es tracta tant d’un tema de programació de la mobilitat de la ciutat com de plantejament urbanístic.”

Elisabet Farré i Pau Campaña han apostat per Sant Cugat perquè és una ciutat que coneixen molt bé i aposta per la tecnologia aplicada al municipi. ORBIT, el semàfor intel·ligent, ha rebut diversos guardons, entre els quals hi ha el tercer premi del concurs Ideas Making Point, de la Fundació Caixa d’Enginyers, dotat amb 3.000 euros. La start-up té un any de vida i a l’equip d’Elisabet i Pau s’ha afegit un enginyer d’obres públiques amb estudis de mobilitat i gestió del trànsit. L’objectiu: continuar investigant i invertint per millorar la mobilitat amb semàfors intel·ligents.

01/03/2017|

Arriba la tercera edició de la HackUPC!

Després de l’èxit de les dues primeres edicions la HackUPC torna amb més força que mai!

Del 3 al 5 de març , durant 36 hores frenètiques podreu posar a prova el vostre enginy convertint les idees en realitats. Podreu treballar en equips o en solitari, si ho preferiu, per crear webs, aplicacions, maquinari… A més de crear, la hackató té l’al·licient de conèixer gent nova d’arreu del món. Entre els participants d’aquesta edició trobareu estudiants d’universitats de Yale, Oxford i Cambridge, entre altres.

La HackUPC està organitzada per estudiants de la Facultat d’Informàtica de Barcelona i enguany acollirà 500 estudiants, escollits pel seu nivell tècnic. És un esdeveniment gratuït que posa a la vostra disposició wifi, menjar, swags, espai per dormir i lloc per treballar… L’única preocupació és donar forma a la teves idees.

Si no hi has participat mai, apunta-t’hi! Disposaràs de recursos tecnològics d’última generació per desenvolupar els teus projectes i podràs assistir a xerrades introductòries. Per a qualsevol pregunta, no dubtis en adreçar-te al correu contact@hackupc.com.

23/02/2017|

Xina a la retina

Gerard Espinet, graduat en Enginyeria Civil per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), ja tenia impregnada a la seva retina la Xina, quan feia el grau.

Ara, fa divuit mesos que va marxar cap a Xangai per cursar el màster en Enginyeria Estructural a la Universitat de Tongji, que li permetrà obtenir una doble titulació per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Tongji: “Vaig emprendre el meu camí cap el gegant asiàtic amb entusiasme”, explica i afegeix que “la magnitud dels projectes en el sector de l’enginyeria civil, així com el repte d’aprendre xinès, em van captivar des del principi”.

Xangai és una ciutat enorme on, en un primer moment, costa trobar el teu lloc. Tot i la fama de cosmopolita, el dia a dia pot arribar a ser complicat sense un mínim de coneixement del mandarí. “Comprar en un supermercat pot esdevenir una odissea”, comenta Gerard.

Cap inconvenient ni entrebanc ha aturat Gerard per gaudir de la seva experiència asiàtica. Per això ha decidit col·laborar amb la xarxa Caminahora, un web que recull testimonis d’estudiants de l’àmbit de l’enginyeria, de l’arquitectura i de la ciència, i que ajuden altres estudiants a resoldre dubtes i inquietuds.

“La internacionalització esdevé clau per a qualsevol professió”, assegura. “Viure una experiència a l’estranger és l’oportunitat de conèixer diferents visions, llengües i cultures que et deixen empremta i et fan créixer. Per això considero important donar a conèixer la participació en programes de mobilitat. Aquesta ha estat una de les raons per explicar la meva vivència en un post. Tant de bo ajudi a trobar resposta als dubtes que altres estudiants puguin tenir.”

“A nivell acadèmic, la Universitat de Tongji disposa de múltiples laboratoris d’investigació i equipaments immillorables. La gran implicació en la recerca proporciona als estudiants eines òptimes per desenvolupar els seus projectes i alhora s’estableix un fort vincle entre professor i estudiant, que pren una gran importància quan estàs fora de casa.” Un cop aprovades les assignatures només li resta acabar el projecte de fi de màster i aprofitar l’oportunitat de viure en una de les ciutats que tenen més potencial en l’enginyeria civil.

Gerard testimonia que “Xangai és una ciutat on tot sembla possible i en la qual he après coses que mai no hauria imaginat. Animo a tots els estudiants a emprendre l’aventura… Us espero a Xangai!”

13/02/2017|

En cerca de la felicitat?

Jenifer Martín, graduada en Arquitectura Tècnica i Edificació per l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), va presentar un treball de fi de grau (TFG) agosarat, innovador i compromès: “La gestió de la felicitat en els centres gerontològics”.

I com es pot definir la felicitat ? Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és l’estat d’ànim plenament satisfet. Jenifer va anar més enllà de la definició, ja que el projecte tenia com a objectiu crear un model de gestió de la felicitat per aplicar-lo en centres de dia. “Per poder establir el model de gestió calia analitzar la felicitat: què la genera; quins en són els aspectes més rellevants?; són importants les diferències entre edat i sexe?, especifica Jenifer i argumenta que “per aquest motiu s’ha realitzat  una anàlisi de la felicitat en diversos treballs, països, estudiants i gent gran”.

Les dades recollides i les diverses reunions amb els treballadors gerontològics han originat un model de gestió de la felicitat amb un objectiu clau: quantificar la felicitat dels residents, a partir d’uns factors que han de seguir un protocol i dels quals, finalment, s’analitzen els indicadors. Amb la col·laboració i participació tant dels residents com dels treballadors, es pretén millorar el grau de felicitat,  així com perfeccionar el model de gestió de la felicitat.

Jenifer declara que “realitzar aquest projecte i col·laborar-hi ha estat un privilegi, ja que m’ha sotmès a una enquesta sobre què genera la felicitat. He analitzat què afecta la felicitat de les persones i ho he relacionat amb els estudis d’Arquitectura Tècnica”, reflexiona i afegeix que “els espais que ens envolten tenen un grau elevat d’afectació en la nostra felicitat”.

En l’actualitat, conjuntament amb el professor Jordi Vilajosana, que ha dirigit el projecte de Jenifer, han endegat una línia de recerca per a la gestió de la felicitat en centres gerontològics. Una de les línies de la recerca ha estat arribar a un acord amb dos centres de La Rioja per desenvolupar i implementar i avaluar posteriorment un model de gestió en centres gerontològics. Al març, tenen previst presentar el projecte al World Hapiness Summit a Miami. Potser ser feliç no està tan lluny!

08/02/2017|

Llums d’escriptori a mida

Una taula d’escriptori serveix per estudiar, per solucionar problemes, per dibuixar plànols, per preparar exàmens… Però, què seria d’aquest mobiliari bàsic de l’habitatge sense l’estri que enllumena la taula i els apunts?

Al vestíbul de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) hi ha una exposició de prototipus de llums d’escriptori que han creat els estudiants de l’assignatura de Maquetació i Prototipatge del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. El professor, coordinador de l’assignatura, Frederic Vilà explica que “ha estat un pràctica molt enriquidora, d’on han sortit prototipus d’una gran qualitat”.

Els estudiants vilanovins exhibeixen 18 prototipus, resultat de la pràctica en què han definit l’usuari target, les mesures òptimes i els antecedents. Cada estudiant de l’assignatura ha fet una proposta i, per grups, s’han escollit les millors. Les propostes escollides s’han dissenyat en 3D: s’han fet plànols per poder fer la construcció del llum amb materials emprats per la talladora làser o les impressores 3D. Finalment, s’han complementat amb altres materials perquè el model faci la funció per a la qual ha estat dissenyat.

Ara, només cal donar un tomb pel vestíbul de l’Escola i escollir el llum que us il·lumini millor per als exàmens!

03/02/2017|

Algoritmes que salven vides!

Tres enginyers bagencs participen en un projecte per crear un pàncrees artificial. Com van arribar fins aquí? Adrià Gutiérrez, Adrià Martín i Damián Martínez es van fer amics mentre estudiaven el grau en Enginyeria de Sistemes TIC a l’Escola Politècnica Superior de Manresa (EPSEM). En acabar els estudis, els van sorgir un munt de preguntes: en aquesta societat fas el que t’agrada o fas el necessari per no quedar-te enrere?

Van fer una aturada per pensar quines eren les inquietuds i anhels que els movien i la resposta va ser clara: l’emprenedoria. Així va néixer l’empresa The Apps Garden , entre l’optimisme i els nervis d’iniciar un negoci nou. “No era fàcil fer-se un lloc! Teníem clar que volíem oferir uns serveis particulars per marcar diferències”, afirmen els bagencs. Una estratègia simple i una idea molt clara: frescor i innovació. “La base és un tracte personalitzat i donar solucions amb les últimes tecnologies del mercat.”

A dia d’avui, aquests tres titulats de la UPC estan involucrats en la creació d’un pàncrees artificial no invasiu, un projecte de l’empresa MedicSen que ha confiat en ells per desenvolupar tota la infraestructura de programari. Han desenvolupat un seguit d’algoritmes capaços de preveure una crisi de diabetis una hora abans que tingui lloc i administrar a través d’un dispositiu intel·ligent la dosi d’insulina necessària. L’objectiu és desenvolupar una teràpia individualitzada i dissenyada específicament per a cada pacient gràcies als algoritmes. “És un treball que ens atrau especialment. D’una banda ens ajuda a consolidar-nos i aconseguir reputació”, comenten i afegeixen que “de l’altra, compensa molt treballar per facilitar la vida a les persones amb diabetis. Una sort poder créixer en l’àmbit professional i en el personal.”

23/01/2017|

Dissenys que il·luminen!

Prop de 40 estudiants del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), coordinats pel professor Jordi Voltas, han dissenyat i fabricat una sèrie de llums amb dissenys singulars basats en la natura, uns dissenys que aglutinen coneixement tecnològic, sentit de la funcionalitat, inspiració i esperit crític.

Anna Saperas, Júlia Garcia i Ariadna Izcara s’han inspirat en les tulipes amb disseny biomimètic, perquè cauen com les campanetes. Expliquen que “hi hem incorporat la fusta per seguir el fil de la natura i les hem pintat de vermell per fer un disseny innovador i modern.” Totes tres estan d’acord. “Treballar sota pressió i sotmetre el projecte a una avaluació exigent és molt motivador, al cap i a la fi és el que trobarem en el món laboral” i apunten que “un bon dissenyador mai es conforma amb el primer resultat i, en el nostre cas, milloraríem les pantalles per fer-les més primes i millorar l’efecte visual, així com per evitar pèrdues d’il·luminació.”

Daniel Navarro, Edward Latino i Christyan Morante han fet un disseny inspirat en el record de com s’il·luminaven els escriptors en l’antiguitat, que ho feien amb espelmes. El resultat ha estat una làmpada que és una flama, amb forma allargada i elegant. Comenten que “hem treballat amb cartró ondulat perquè és molt manipulable i econòmic. També podríem haver fabricat la làmpada amb fusta, contraxapat, alumini o qualsevol altre material fàcil de manipular i que no sigui perillós per a l’usuari”. Els tres estudiants asseguren que “tot és millorable: la fabricació o la disposició de determinats elements, però el temps d’execució és limitat i treballes contrarellotge.”

Tots els estudiants han treballat al Fablab Terrassa, un espai de producció d’objectes físics a escala personal o local que agrupa màquines controlades per ordinadors. Ariadna creu que “és un lloc ideal per desenvolupar projectes, perquè tenim a la nostra disposició eines de fabricació capdavanteres i un espai molt adequat per treballar.”

Tecnologia, treball, inspiració per il·luminar amb disseny.

 

17/01/2017|

Tens síndrome Erasmus?

La UPC té una gran tradició en el món associatiu, format per estudiants que enriqueixen la vida universitària. En l’actualitat, la UPC compta amb unes 200 associacions, en actiu, que es dediquen a àmbits com la cultura, la música, l’esport i les empreses júnior, i també amb associacions com l’Erasmus Student Network (ESN), amb seu a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), però que s’adreça a tots els estudiants de la Universitat: tots els que volen marxar d’Erasmus i els que volen venir d’altres països a fer una estada a la UPC

L’Erasmus Student Network (ESN) és una associació sense ànim de lucre,  arreu de 39 ciutats d’Europa i amb més de 500 seccions. Què ofereix l’ESN? Als que marxen, assessorament per gaudir al màxim, en tots els aspectes, d’aquesta experiència internacional: “I també assessorament als que tornen i pateixen la síndrome post-Erasmus”, puntualitza somrient Maria Millán, vicepresidenta de l’associació. “La síndrome de tornada és quasi inevitable.” La seva màxima és la interacció: “Volem representar els estudiants d’intercanvi: proveint-los d’oportunitats per integrar-se a la universitat, a la ciutat i al país que els acull. Una reciprocitat d’ajudar-nos mútuament entre estudiants i gaudir de l’experiència de la mobilitat internacional“, assevera Maria. “Tots ens ajudem i això fa l’experiència més intensa.”

Si vols conèixer més l’associació i les oportunitats que t’ofereix, pots contactar al correu electrònic vice@esn-upc.org o seguir-los a les xarxes socials Facebook o Instagram.

09/01/2017|

Aplicacions mòbils al servei de la psicologia

Dos problemes i una solució: Psonríe, una aplicació que facilita el contacte a través del telèfon amb psicòlegs professionals de manera anònima.
Jordi Boix, graduat en Enginyeria Informàtica per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), és un apassionat del desenvolupament d’aplicacions mòbils. Jordi va detectar dues problemàtiques: d’una banda, la dificultat dels psicòlegs per trobar feina i, de l’altra, el creixent nombre de problemes psicològics, com l’ansietat i la depressió, que afecten el 40 % de la població. Com es pot ajudar els professionals i els pacients? A principis d’aquest any va posar fil a l’agulla, amb la col·laboració de German Cano, emprenedor en programació web, i Marina Ruiz, psicòloga.

Amb Psonríe es pot contactar amb un psicòleg professional en el moment que es necessita i de forma anònima a través de l’aplicació del mòbil. L’aplicació va sortir al mercat al mes de juliol i, en l’actualitat, ja hi col·laboren més de 30 psicòlegs de diferents especialitats que atenen majoritàriament dones de 21 a 35 anys, encara que han detectat un augment de pacients de 50 anys. L’app ha començat a caminar amb molt èxit: 3r premi Emprèn UPC-Yuzz, primer premi Citizen Empowerment Award i segon premi de l’SmartCAT Challenge: “Guanyar aquests premis ha estat una promoció considerable del projecte; tot plegat es reflecteix en l’augment d’usuaris i de les sessions”, explica Jordi. “A més motiva l’equip per continuar treballant i millorar l’aplicació.”

“L’objectiu? Normalitzar la teràpia psicològica i acabar amb els prejudicis. Per aconseguir-ho volem eliminar totes les barreres mitjançant l’ús de noves tecnologies; així, qualsevol persona pot contactar amb un psicòleg professional a qualsevol hora, des de qualsevol lloc i per un preu assequible. Les ganes no ens manquen per continuar millorant.”

21/12/2016|

Un CanSat de Mollerussa al cel!

David Castellà i Yannick Fournier han finalitzat el grau en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials, menció en Aeronavegació, a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). Després de parlar amb els tutors Pilar Gil i Jordi Gutiérrez, del Departament de Física, van tenir clar quin seria el seu treball de fi de grau: un CanSat, un minisatèl·lit que cabés dins d’una llauna de refresc. “Seria el primer projecte de l’Escola i seria la base per a les futures promocions que volguessin treballar en un projecte d’aquest tipus”, expliquen.

En principi, el projecte era dissenyar i construir el satèl·lit, però finalment van decidir que seria més interessant llençar-lo per posar en pràctica tot el que havien fet i estudiat: la temperatura i la pressió de l’atmosfera.

A finals de novembre, a l’aeròdrom de Mollerussa, David i Yannick van enlairar el globus sonda que havien fabricat. Es tracta d’un dispositiu que, llançat a l’aire, recull dades de l’atmosfera, com la temperatura o la pressió, a temps real,  la posició del qual es controla a través d’un GPS: “Una de les grans característiques del sistema és la flexibilitat quant a l’ús que s’hi vulgui donar. L’hem fet totalment modulable, de tal manera que podíem prescindir d’una sistema sense que això afectés la resta de sistemes”, detallen. “En el nostre vol el que calculàvem era temperatura i pressió de l’atmosfera al llarg de tot el recorregut fins a arribar als 36 quilòmetres d’alçada. Futures missions podran afegir-hi un sistema Geiger per al càlcul de la radiació sense que afecti el GPS o el sistema de comunicacions IoT.”

El projecte ha durat més de cinc mesos, des de l’inici del disseny fins al llançament, i David i Yannick han deixat oberta la porta a altres estudiants que vulguin treballar en el projecte.

15/12/2016|

Descobrir la història de l’arquitectura a través de la fotografia

Cristina Maiquez estudia el darrer curs del grau en Arquitectura Tècnica i Edificació a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB). “Vaig començar la universitat després de fer dos cicles formatius de grau superior de Construcció”, explica i comenta que “estava clar el que m’apassionava; si tens una vocació l’has de seguir”. Combina els estudis amb el treball que ha aconseguit a través d’unes pràctiques a l’Ajuntament de Calafell. “Treballar m’ha ensenyat molt sobre el món de la construcció. En l’actualitat, em dedico a elaborar projectes d’urbanització de carrers.”

En el trajecte entre el treball i els estudis va cursar l’assignatura Història de l’Arquitectura de la mà del professor Ramon Graus, una assignatura que li va obrir els ulls a una nova passió: “Em vaig afeccionar a passejar per Barcelona i llegir sobre les històries i llegendes de la ciutat i els seus edificis. Veure amb els teus propis ulls i conèixer l’origen de cada construcció t’ajuda a entendre molts conceptes arquitectònics.” 

Tot plegat, la va portar a agafar la càmera fotogràfica per perpetuar en les seves fotografies els edificis i les històries que s’amagaven al darrere. Des de la plaça del Rei, la plaça Sant Felip Neri, la Casa Amatller o la Torre Bellesguard, també coneguda com casa Figueres, construïda per Gaudí. “La torre està inspirada en el castell medieval del rei Martí l’Humà, on va viure fins a la seva mort”, explica i aclareix que “el nom de Bellesguard provenia de la bella vista que el rei tenia des d’aquest indret. Interessant, no?”

Totes aquestes passejades han donat com a fruit una exposició fotogràfica, anomenada “Barcelona”, que es pot gaudir a la planta baixa de l’EPSEB i on es pot descobrir un tros d’història de la ciutat comtal.

04/12/2016|

Enginys mecànics també al rem!

Ricard Villarroya, estudiant del grau en Enginyeria Mecànica de l’Escola Politècnica Superior de Manresa (EPSEM), ha guanyat la 20a edició dels Premis Domènec Valero amb el treball de fi de grau “Disseny i prototip d’un sistema mecànic de posicionament i orientació del rem durant la palada i la recuperació”. Aquest guardó el promou el Col·legi Professional d’Enginyers Tècnics Industrials i Graduats de Manresa (CETIM) per reconèixer els millors treballs de fi de grau d’enginyeria de les branques industrials de l’EPSEM.

El seu projecte proposa dos nous enginys mecànics que condicionen i restringeixen la llibertat de moviment que té un rem respecte a la barca que el subjecta i el flux de l’aigua, el qual permet facilitar la palada del remer i incrementar-ne notablement l’eficiència. Ricard explica que “el remer només s’ha de preocupar de fer la màxima força possible i el sistema ja l’ajuda a orientar la pala i a submergir-la correctament”.

El treball de Ricard, definit pel jurat com “un mecanisme revolucionari”, té una història que ve de lluny, segons ens explica: “Sóc de Berga i als estius sovint anem al pantà de Baells a banyar-nos i passar la tarda. Ara fa cinc anys, vam llogar unes barques amb rems, estil de rem olímpic, en les quals el rem està unit a la barca. Ens vam passar els 60 minuts intentant anar rectes i provant de fer una palada com Déu mana! La pala teòricament ha d’estar perpendicular respecte al flux de l’aigua per impulsar-se al màxim… En tornar a casa, hi vaig estar rumiant i vaig pensar que s’hi podria fer algun enginy per fer-ho més senzill.”

Aquell mateix any, Ricard va iniciar els seus estudis en Enginyeria Mecànica. Tot i que la idea li voltava pel cap, no va ser fins que va arribar a 4t que s’hi va posar i va néixer el disseny guardonat. “Vaig construir una impressora 3D que vaig aprofitar per solucionar el problema que ja coneixia. Vaig poder dissenyar una cosa nova i, a més a més, imprimir els prototips a escala per comprovar-ne el disseny i visualitzar-lo fora del suport digital. Crec que l’ús de la impressora 3D és tot un referent en el projecte”, exposa i afegeix que “també vaig recollir el premi al millor expedient del grau en Enginyeria Mecànica de la meva promoció, però vull aclarir que no tot és estudiar: practico esport i sóc un enamorat de la muntanya, i potser ara torno a provar el rem!”

28/11/2016|

Intel·ligència artificial per viatjar!

José Ángel Casado, estudiant del grau en Enginyeria Informàtica de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, ha rebut el Premi ACIA 2016 al millor Projecte Final de Carrera en Intel·ligència Artificial pel seu treball “Un buscador de viatges per a l’Argentina”, que ha estat dirigit pel professor Miquel Sánchez, del Departament de Ciències de la Computació de la UPC. El guardó ha estat atorgat per l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (ACIA), en el marc del 19è Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (CCIA 2016), organitzat pels grups de recerca que treballen en intel·ligència artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial del CSIC,

El treball de fi de grau ha consistit a desenvolupar un cercador de viatges que integra diferents tipus de transport: avió, tren, autobús, ferri. “Vaig centrar el projecte a l’Argentina perquè és un dels països més visitats d’Amèrica del Sud”, comenta José Ángel i explica que “en el treball he presentat una solució innovadora per a la construcció d’un travel search engine que combina el transport tant d’autobús com d’avió per millorar el desplaçament intern per l’Argentina”.

La solució proposada fa una adaptació del paradigma d’intel·ligència artificial CBR (case-based reasoning o raonament basat en casos) i el combina amb algorismes de cerca de camins dins d’un graf dirigit amb pes a les arestes, amb l’objectiu d’aprendre nous coneixements, a partir de les peticions que realitzin els usuaris, i millorar les solucions que demanen: “Els resultats de les proves aplicades al sistema dissenyat mostra com es troben combinacions factibles per a les cerques dels usuaris, però a més en millora el preu i les opcions”, assegura José Ángel.

Avui dia bona part de les persones que viatgen, busquen i compren els seus bitllets per internet. José Ángel ha anat un pas endavant amb el seu projecte, en combinar tots els transports possibles per no deixar ni un racó sense visitar, de moment a l’Argentina. Quines seran les properes destinacions?

22/11/2016|

Caminant neixen moltes idees!

Recórrer els cent darrers quilòmetres del Camí de Sant Jaume mentre creaven un projecte empresarial: aquest era el repte al qual s’havien d’enfrontar 10 equips internacionals d’universitaris i universitàries d’Amèrica Llatina i d’Espanya. I, entre les 400 candidatures presentades, Andrea Fuentes, estudiant del grau en Enginyeria de l’Energia a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), va ser una de les 25 escollides per participar en aquest desafiament.

Energy Man era l’equip format per Andrea; Itzel Marisol, de Mèxic, i Mauricio Álvaro Céspedes, de Costa Rica. Cada dia caminaven més de 20 quilòmetres diaris i dedicaven les nits per treballar en els seus reptes empresarials: “Professionalment, ha estat el primer projecte relacionat amb els estudis”, explica Andrea. “Des del primer moment, em va agradar molt la idea del concurs. Els recursos eren mínims i t’havies d’espavilar; per això era tan important fer equip.”

La idea que va plantejar el grup era millorar l’eficiència energètica. La solució la van trobar en crear un dispositiu retroalimentat que s’encarrega de regular el flux de la sortida de gas o de la llum a l’hora de cuinar, fabricat amb un material innocu que permet posar-lo als recipients del menjar sense crear cap reacció química sobre els aliments, alhora que optimitza els recursos energètics“, explica Andrea.  La idea ha valgut a l’equip la distinció SpinWay de Gas Natural Fenosa.

A més del reconeixement atorgat per l’empresa, Andrea assegura que s’ha emportat en aquesta caminada emprenedora “la satisfacció de conèixer persones molt diferents i alhora molt semblants que m’han enriquit personalment. Caminant neixen moltes idees!”

També Alejandro Martín, estudiant del grau en Enginyeria Mecànica a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona (EEBE), ha participat en el concurs. En el seu cas, ell ha desenvolupat una projecte per a l’empresa PayPal. Tot i no guanyar cap guardó, Alejandro assegura que ha gaudit molt de l’experiència.

14/11/2016|

Disseny i creativitat a contrarellotge

Rameshwor Pons i Laia Albert, estudiants del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), s’han emportat el segon premi del concurs de disseny exprés ‘Roca One Day Design Challenge’ valorat en 1000€, amb el seu projecte SAK. El concurs ha batut rècords de participació: més de 550 participants han creat i dissenyat, en només 9 hores, productes de bany per a la “Generació Nòmada”, joves que canvien habitualment de pis.

“Hem creat i dissenyat una pica fabricada amb materials tèxtils. Per una banda permet personalitzar la pica, però el més important és que la seva estructura es crea en introduir l’aigua a l’interior, així és manté la forma i li proporciona pes”, expliquen els estudiants i detallen que “la instal·lació és molt fàcil, es pot treure i posar de manera intuïtiva i permet que sigui netejada i transportada molt fàcilment. Totes aquestes característiques fan que, a més a més, sigui un producte més assequible i que te’l puguis emportar quan canvies de pis.”

Rameshwor i Laia són veterans: van participar l’any passat i, enguany, han decidit tornar a provar sort, i ho han fet a distància, un dels atractius del concurs, ja que no fa falta participar presencialment a les seus del concurs. Durant 9 hores, els joves han de treballar a contrarellotge per idear el seu disseny. “El temps és crucial”, afirma Rameshwor: “Et pot portar d’un extrem a l’altre, o et bloqueja creativament, o t’empeny a buscar la millor solució”.

“Nosaltres estem molt contents de l’experiència viscuda en aquests dos anys i recomanem l’experiència a tothom. No hi perds res! I l’aprenentatge és molt gratificant en molts aspectes”, asseguren els vilanovins.

 

08/11/2016|

El somni d’aconseguir un mundial

Laura Puigdueta té dues vocacions: una, els seus estudis d’Òptica i Optometria, que cursa a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa; l’altra, l’hoquei patins, que practica al Club Hoquei de Palau-Solità i Plegamans. Per a aquesta estudiant de Terrassa hi ha una premissa bàsica, tant en els estudis com en l’esport: “La feina ben feta sempre té premi”.

Laura ha participat aquest mes d’agost en el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola, en la final amb Portugal, país amb una gran tradició en aquest esport. La vallesana va marcar una de les dues dianes que les van alçar com a campiones d’Europa, un triomf que ha servit per tornar la pilota del Mundial 2014, en el qual la selecció portuguesa les va eliminar als vuitens de final.

La gran actuació de Laura va fer que el seleccionador estatal la convoqués al Campionat Mundial disputat a la ciutat d’Iquique, a Xile. Però, abans del gran repte l’esperaven mesos d’entrenament al CAR de Sant Cugat per poder aixecar el títol mundial. El passat mes d’octubre la selecció femenina d’hoquei patins va quedar primera a la fase de grups i va disputar la semifinal contra Argentina i la final contra Portugal, a qui va guanyar per 3 a 2 en la pròrroga, amb gol d’or. Laura va tornar a ser clau, ja que va ser l’autora del segon gol del partit.

Laura ha tornat a les classes amb el seu primer palmarès mundial i assegura, mentre somriu, que “des de petita disputar un mundial era el meu somni” i, afegeix, que “aconseguir un somni és el millor que et pot passar”.

02/11/2016|

Un ‘bolet màgic’ que regenera la vegetació

Alejandra Godó és estudiant del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Cursant l’assignatura Taller de Disseny i a iniciativa del professor José Carlos Martínez, els alumnes han aportat solucions de disseny al voltant de la gestió de l’aigua.
És el cas d’un ‘bolet màgic’ que aprofita el cicle natural de l’aigua mitjançant la condensació de l’aire, proposta plantejada per Alejandra i que recentment ha quedat finalista en el prestigiós concurs internacional de disseny James Dyson Award.

Alejandra explica el funcionament del prototip: “El bolet, en realitat, és un tub cilíndric d’1,50 m d’alçada, clavat a terra, que subjecta dues semiesferes amb forma de wok. La semiesfera superior té instal·lada una petita placa solar que alimenta un petit condensador amagat a la part interior i la semiesfera inferior està foradada per deixar-hi passar l’aire. Aquest conjunt de semiesferes, unit com si fos el barret d’un bolet, es connecta al tub i, a través d’ell, regalima l’aigua fruit de la condensació de l’aire, que primer es filtra i després flueix tub avall. L’aigua pot anar a parar en una petita ampolla instal·lada a la part inferior del tub per obtenir aigua potable, que és depurada mitjançant una làmpada ultraviolada, o bé directament al terra.”

Alejandra assegura que “el projecte OASIS és molt senzill: aprofita el cicle natural de l’aigua fent servir l’energia solar”. “Em vaig adonar que el més important no era obtenir aigua per beure, sinó aprofitar-la per generar humitat al terra i que, alhora, generés nova vegetació. La idea és que la mateixa vegetació torni a regenerar més humitat, de manera que es torni a iniciar el cicle de l’aigua.”

El sistema que planteja Alejandra obre la possibilitat de crear grans parcs humectants regeneradors de la vegetació: “El prototip és massa petit per fer créixer vegetació en grans extensions de terreny, però si es pogués fabricar a gran escala, crec que seria molt efectiu per a zones desèrtiques. Ja m’estic imaginant grans parcs humectants com ara veiem els parcs eòlics!”, explica Alejandra, que conclou: “Ara per ara, i amb un cost total de 210 €, el prototip OASIS es podria utilitzar en explotacions agrícoles on sigui difícil l’obtenció d’aigua o bé per garantir el manteniment de jardins domèstics.”

25/10/2016|

Perfeccionant l’art de l’oratòria

Guillem Megías estudia el grau en Enginyeria Física a la UPC. La casualitat el va portar a participar en les Competicions Europees de Debat per a Joves, celebrades a Tarragona, durant el passat mes de maig: “Un amic em va comentar que hi havia aquesta competició. No vaig dubtar! Era una oportunitat per poder discutir amb altres estudiants i posar a prova la capacitat de retòrica mentre coneixes altres punts de vista”, explica Guillem.

La final nacional va comptar amb 80 estudiants d’arreu de l’Estat que van debatre sobre el futur dels plàstics i de la indústria petroquímica.
“La capacitat d’oratòria era imprescindible, però també era necessari tenir coneixements sobre un àmbit tècnic com és la indústria química”, explica i argumenta que “tot plegat són capacitats molt valuoses, tant personalment com professionalment. Al cap i a la fi, un enginyer ha de saber debatre per trobar la solució més adequada en cada moment.”

El jurat va emetre el veredicte i els tres millors polemistes van ser: Marta Ventura, del Col·legi Sant de Tarragona; Guillem Megías, de la Universitat Politècnica de Catalunya, i María Fortea, del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona. El premi? Participar en la gran final europea a Budapest durant la celebració del 50è aniversari de l’empresa EPCA, organitzadora de la competició. Fa uns dies s’ha celebrat la final amb els 30 estudiants dels 9 països participants: Alemanya, Bèlgica, Croàcia, Espanya, França, Holanda, Itàlia, Polònia i el Regne Unit.

Guillem explica que “malgrat no haver aconseguit cap guardó, l’experiència ha estat molt interessant i enriquidora. Hem pogut participar en moltes conferències sobre el futur de la indústria, els mercats i les estratègies de les empreses, així com els reptes de futur. A més, hem gaudit de la ciutat de Budapest amb els companys de la competició… Què més es pot demanar?”

18/10/2016|

Nedant entre medalles

Jaume Monasterio estudia el grau en Enginyeria Informàtica, menció Tecnologies de la Informació, a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) i practica natació des que té memòria, ens explica.

Aquest estiu va marxar amb la delegació catalana d’esportistes cap a Croàcia, on se celebrava el Campionat Europeu Universitari 2016 (EUG 2016) en les disciplines de judo, taekwondo, natació i natació adaptada: “La meva modalitat era la natació adaptada; de fet era l’únic membre de la delegació amb una discapacitat”, explica Jaume i afegeix que “allà tots anàvem a donar el millor de nosaltres mateixos”.

I van competir amb ganes! Jaume encetava el medaller de la delegació el primer dia: argent en els cent metres lliures en la categoria s-6 i argent en els 50 metres esquena. “Tancàvem el dia amb dues medalles i totes dues tenien gust a la UPC i a l’Escola de Vilanova.” El que no sospitava Jaume era que el dia següent no pararia de pujar al pòdium i acabaria nedant entre medalles: el bronze en els 50 metres lliures, argent en els 100 metres esquena i l’or en els 400 metres lliures. “Acabo mort, però arriba la gran recompensa per l’esforç: l’or en els jocs europeus universitaris! Era campió d’Europa universitari, el WhatsApp es va encendre”, comenta mentre somriu.

Tot plegat va tenir una darrera recompensa en l’acte de cloenda de la 31a edició dels Campionats Universitaris de Catalunya, on va rebre el guardó com a millor esportista universitat absolut de 2016. Nedar entre medalles no fa oblidar a Jaume tots els que li han donat empenta i força. “Ha estat una experiència increïble i que mai no oblidaré”, diu. Ara continua estudiant a l’EPSEVG i entrenant-se al Club de Natació de Sitges, un exemple de com es pot compaginar l’esport d’elit amb els estudis.

Si voleu conèixer les possibilitats de fer esport a tots els nivells a la UPC, podeu adreçar-vos al Servei d’Esports de la UPC.

11/10/2016|

La robòtica puja esglaons!

L’equip de l’Humanoid Lab, format pels estudiants Laia Freixas i Alejandro Suárez, de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), centre mixt CSIC-UPC, ha guanyat el primer premi de l’edició 2016 del concurs de robots humanoides CEABOT.

CEABOT és el concurs de robots humanoides organitzat pel Grup Temàtic en Robòtica (GTRob) del Comitè Espanyol d’Automàtica adreçat a estudiants de grau i postgrau de les universitats espanyoles, i que enguany s’ha celebrat del 7 al 9 de setembre a Madrid en el marc de les XXXVII Jornades d’Automàtica.

Dexter, el robot humanoide que va representar  l’equip guanyador CSIC-UPC, coordinat per Sergi Hernández, va aconseguir la victòria en dues de les proves que els humanoides havien de superar i, finalment, es va alçar amb la victòria en la classificació general.

Com en edicions anteriors, el concurs va constar de quatre proves en què els estudiants i els seus robots humanoides, completament autònoms, havien de superar els diferents reptes: una prova de visió, en la qual havien de descodificar diferents codis QR per esquivar obstacles; pujada i baixada d’esglaons, i una cursa d’obstacles i combats de sumo entre robots. Alejandro, Laia i Dexter van vèncer en les proves de visió i la pujada i baixada d’esglaons.

El projecte Humanoid Lab de l’IRI està dirigit per Guillem Alenyà i Sergi Hernández, i té com a objectiu principal introduir la robòtica i fomentar les vocacions científiques entre estudiants de diferents nivells educatius.

Laia Freixas estudia el grau en Enginyeria Informàtica a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i Alejandro Suárez és graduat en Enginyeria Informàtica per la FIB i graduat en Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació per l’Escola Tècnica d’Enginyeria de Telecomunicació (ETSETB) i aquest curs iniciarà el master’s degree in Artificial Intelligence a la FIB. Dexter, el robot humanoide, continua pujant i baixant esglaons per celebrar el premi.

03/10/2016|

Aquesta cap de setmana, la UPC a Expoelèctric!

Cinc equips d’estudiants de la UPC mostraran, aquest proper cap de setmana, els vehicles elèctrics que han dissenyat i construït per participar en diferents competicions. Ho faran en la 6a edició d’Expoelèctric, l’esdeveniment més gran de vehicles elèctrics i tecnologies eficients, que se celebra a l’Arc de Triomf de Barcelona del 29 de setembre al 2 d’octubre. Expoelèctric és una iniciativa que busca acostar i familiaritzar el ciutadà amb la mobilitat de zero emissions i els vehicles elèctrics.

Durant tot el cap de setmana, tindreu l’oportunitat de conèixer de primera mà els vehicles dels equips ETSEIB Motorsport i Ampeer Team, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) amb el cotxe elèctric CAT09e i la moto elèctrica BRUC03; UPC ecoRacing, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), que portarà el cotxe elèctric ecoRZ; e-Tech Racing, que exposarà el seu monoplaça elèctric Will-e, així com l’equip E-Powered Racing, que mostrarà el prototip de moto elèctrica en què estan treballant, tots dos equips de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE).

Expoelèctric és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (ENGINYERS BCN) i la Diputació de Barcelona. Expoelèctric preveu repetir l’èxit de l’edició anterior, amb una assistència de més de 18.000 persones.

No perdis l’oportunitat d’assistir a la trobada i conèixer els vehicles que els estudiants de la UPC han dissenyat des de zero. Comença el compte enrere!

29/09/2016|

Torna la HackUPC!

Després de l’èxit de la primera edició, torna la segona edició de la hackató de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): la HackUPC.

Del 7 al 9 d’octubre, durant 36 hores podreu posar a prova el vostre enginy, convertint els pensaments en realitats. Podreu treballar en equips o en solitari, si ho preferiu, per crear webs, aplicacions, maquinari… A més de crear, la hackató té l’al·licient de conèixer gent nova d’arreu del món i gaudir de 36 hores frenètiques.

La HackUPC se celebrarà al Campus Nord de la UPC, als edificis A5 i A6. Els participants tindran a disposició WI-Fi, menjar i espai de treball… Enguany s’han ampliat les places i s’hi esperen 500 participants! La participació és totalment gratuïta. A més, l’organització ofereix un nombre limitat de beques de viatge per si véns de fora de Barcelona.

Si no hi has participat mai, apunta-t’hi! Disposaràs de recursos tecnològics d’última generació per desenvolupar els teus projectes i tindràs xerrades introductòries. Per a qualsevol pregunta, pots adreçar-te a @hackupc o al correu info@hackupc.com.

26/09/2016|

Es busquen mentors universitaris!

Participa al projecte Rossinyol Barcelona! i crea nous vincles.

Un programa de mentoria en el lleure que fomenta relacions d’1  a 1 entre estudiants universitaris i alumnes d’escoles de zones de Barcelona amb alts índex d’exclusió social i/o immigració, com són Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuic.

Fins enguany han sorgit 122 parelles amb estudiants de 4 universitats i 9 centres educatius. Diversos estudiants de la UPC ja han estat mentors, com és el cas d’Ariane Buj, que assegura que “he après moltes coses que d’altra manera no hauria après. He vist un Raval que desconeixia i estic descobrint una cultura que no m’era pròxima. El camí el fem entre totes dues i és un regal fantàstic.”

Ara s’ha obert una nova edició i estan cercant 60 mentors universitaris que vulguin emparellar-se amb preadolescents que tenen entre 11 i 14 anys d’edat. Les parelles Rossinyol es troben durant el curs escolar una vegada a la setmana, fora de l’escola i durant un mínim de 3 hores per realitzar passejades, visites a museus i jocs amb la intenció de descobrir l’entorn de la ciutat i crear una relació de confiança i respecte.

El projecte Rossinyol fomenta un estudiantat universitari compromès que millori la seva competència intercultural i desenvolupi noves habilitats interpersonals i comunicatives. Pots inscriure-t’hi fins a finals de setembre.

A més, la UPC i la Fundació Servei Solidari  han signat un conveni de col·laboració per facilitar i promoure que els estudiants de la UPC participin en aquest programa de voluntariat universitari, a través del qual s’estableix un reconeixement de fins a 3 ECTS per als mentors i mentores de la UPC.

19/09/2016|

Els estudiants olímpics tornen a classe!

Cinc estudiants de la UPC van participar en vela, waterpolo i atletisme en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Joan Herp afirmava abans de marxar que “la volta a l’estadi de Maracaná durant la cerimònia d’inauguració serà una experiència molt especial”.

Sara López, estudiant d’Arquitectura, va competir en la classe 470 de vela i va aconseguir una dotzena posició.  “Amb l’alt nivell de competició, estem molt contentes de la posició aconseguida. Hem donat tot el que teníem dins, així que no podem demanar més.”

En aquesta mateixa prova de vela va participar Joan Herp, estudiant del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials, que va quedar en una setzena posició.  “Vam fer una bona participació, tot i que ens vam quedar a les portes de participar a la prova final. Érem la tripulació més jove, però tornem satisfets de l’experiència i l’aprenentatge.”

Alberto Munarriz, que també estudia Enginyeria en Tecnologies Industrials, i Marc Roca, estudiant d’Enginyeria Química, van formar part de la selecció de waterpolo. La selecció va quedar, però, eliminada a quarts de final contra Sèrbia, vencedora final del torneig. Amb tot, Alberto explica que “l’experiència ha estat increïble. A nivell esportiu ens ha quedat un mal regust, ja que aspiràvem a més perquè volíem arribar a semifinals, però no defallirem. Els vint dies dels Jocs vius en una bombolla, perquè tothom està més pendent de l’esport i és una gran vivència.”

El darrer estudiant, Pol Moya, estudiant d’Enginyeria Informàtica, va representar Andorra en atletisme.  En els 800 metres d’atletisme, va finalitzar sisè i es va quedar a poques centèsimes de la seva millor marca personal. Com declarava al juliol, “el meu somni era ser olímpic i faré tot el que podré per aconseguir una bona posició”.

Els cinc estudiants de la UPC han competit amb ganes i il·lusió; ara toca combinar classes i competició per aconseguir noves fites.

13/09/2016|

Filmar la UPC des de tots els racons!

Estudiants del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), tutoritzats per professors d’aquest centre, estan realitzant els nous vídeos promocionals de diferents centres i escoles de la Universitat.

L’estil d’aquests vídeos pretén ser molt proper al públic al qual s’adreça, nois i noies d’ESO i batxillerat que volen conèixer de primera mà la UPC i els seus estudis. L’equip del CITM està integrat per alumnes de quart curs del grau en Multimèdia i del grau en Fotografia i Creació Digital. En la realització de cada vídeo hi intervenen dos alumnes, un de cada grau. L’alumne del grau en Fotografia i Creació Digital és responsable de la gravació d’imatges i direcció de fotografia. Per la seva banda, l’alumne del grau en Multimèdia se centra en el treball d’edició i postproducció: edició d’imatges, creació de motion graphics, efectes visuals i so. Per garantir una bona coordinació, tots els alumnes intervenen en l’elaboració dels guions i assisteixen a totes les gravacions, acompanyats d’un coordinador del mateix CITM, que fa de pont amb els diferents centres i escoles de la UPC.

Els estudiants Eva Berbel, Xavi Bonilla, Elizabeth Delgado i Dani Lombardía ens expliquen que “el nostre treball comença amb una trobada amb els responsables de l’escola que vol realitzar el vídeo. En aquest primer contacte s’estableixen els requeriments del vídeo, així com un pla de treball i un calendari concret. En aquesta primera presa de contacte, demanem la col·laboració de professors i estudiants per poder participar activament en els diferents processos de gravació, ja sigui en format entrevistes o bé treballant en els laboratoris de recerca o en les diferents aules”.

Els estudiants també visiten les instal·lacions del centre:“hem de conèixer tot els racons dels centres ja que amb tota la informació obtinguda elaborem un primer guió que resumeix, de manera molt gràfica, la proposta de vídeo que volem realitzar”. Un cop s’ha treballat aquest primer guió amb cada centre docent, els alumnes, amb el suport dels professors, realitzen el guió tècnic. És el pas previ per a realitzar el layout definitiu del projecte, que ja permet començar tot el procés de producció.

Eva, Xavi i Dani ja han finalitzat el vídeo de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i estan en ple procés de postproducció del vídeo promocional de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB).

Tot just ara,  els estudiants Sergio Lozano i Dèlia Zaragoza han agafat el relleu i han començat el pla de treball per als propers vídeos, concretament el de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), així com el de l’Escola Superior d’Enginyers Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT).

 

27/07/2016|

Iniciativa, creativitat i talent al servei de la societat

Un grup d’alumnes de l’assignatura de Tecnologia dels Materials del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) ha participat en el projecte d’Aprenentatge i Servei, conjuntament amb estudiants de la Universitat  Jaume I (UJI) i la Universitat de Barcelona (UB). El projecte és una iniciativa de la Xarxa d’Innovació docent en Materials Interuniversitària (IdM@ti).

Els estudiants han proposat i dissenyat un procés de fabricació d’estris per adaptar coberteria convencional per a persones amb alguna discapacitat motriu i de mobilitat amb l’objectiu d’abaratir costos i que el producte final resultés més econòmic que comprar coberteries adaptades. Els grups d’estudiants de les tres universitats han treballat a partir de les necessitats específiques dels usuaris del centre Maset de Frater de Castelló, especialitzat en la promoció cultural i integració social de persones amb discapacitat, i que actualment té 62 usuaris.

Durant un semestre l’estudiantat ha treballat conjuntament: des la UJI han fet les propostes de disseny i, posteriorment, entre els estudiants de la UPC i la UB han fet els plànols acotats i la selecció de materials; finalment els de la UPC han fet una proposta de procés de fabricació i han elaborat el prototipus  de coberteria adaptada amb una impressora 3D.

En la darrera sessió del projecte, realitzada a Castelló, els estudiants han presentat les seves propostes al professorat,  als responsables tècnics del Maset de Frater i als mateixos usuaris, que han pogut provar, comentar i valorar amb els estudiants els prototipus que han creat.

Núria Salán, professora i coordinadora del projecte a la UPC, testimonia que “ha estat una experiència molt gratificant pel grau d’implicació dels estudiants, que, de manera altruista, han posat iniciativa, creativitat i talent al servei de la societat”.

21/07/2016|