­

Lleva’t la bena dels ulls!

Rajoles que sobresurten del terra, un cotxe estacionat davant la porta de casa, rampes mal col·locades, establiments amb esglaons, branques al mig de la vorera … Això i molt més és el que ens podem trobar en el dia a dia, tant si vius a la ciutat com si vius al poble. Nosaltres, amb la bena als ulls, ni percebem que aquestes quotidianitats són entrebancs, a vegades murs infranquejables per a persones amb discapacitat funcional.

Una simple catifa a l’entrada d’una farmàcia passa desapercebuda per als nostres sentits, ni tan sols la veiem, però pot ser un parany per a una persona en cadira de rodes, que bé podria dir: “No puc, rellisca. M’hi quedo travada.” Sandra Bestraten, professora i coordinadora de l’assignatura Habitatge i Cooperació, treballa perquè els seus alumnes del grau en Estudis d’Arquitectura, que s’imparteix a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), es treguin la bena dels ulls i aprenguin a mirar d’una manera més àmplia l’entorn.

La gran lliçó que els estudiants se n’emporten és que fins que no coneixes una circumstància no ets capaç d’entendre-la i veure-la. L’invisible es farà visible quan acabin el quadrimestre. L’aprenentatge comença amb la visita que les persones amb discapacitat fan a l’Escola, una trobada per exposar les necessitats i començar la col·laboració entre els uns i els altres. A continuació, són els alumnes, que visiten el barri, no com a turistes, sinó com a aprenents. Amb cadires de rodes, antifaços i pals fan el recorregut que els veïns fan diàriament i es troben amb la realitat: no és tan fàcil anar pel carrer.

L’accessibilitat no és tan sols una normativa: l’arquitecte ha de saber superar, amb creativitat, les barreres i abandonar els arquetipus que habiten als carrers, als establiments i als comerços de les ciutats i pobles que habitem. Enguany, serà el tercer any que treballen en el barri de Ciutat Vella (projecte CASBA) i el segon que ho fan al barri de Sants (projecte SASBA), amb el suport de la Càtedra d’Accessibilitat de la UPC, entre altres.

Els 70 alumnes de l’assignatura tenen al davant un quadrimestre per analitzar de manera exhaustiva com es pot millorar els problemes d’accessibilitat que ells mateixos s’han trobat i fer una proposta viable que alhora ha de servir també per sensibilitzar la ciutadania i el sector professional.

22/12/2015|1 Comentari

“El proyecto me ha llevado a ser más crítico con algunas actuaciones urbanísticas de Durango”

Fue muy gratificante compartir el premio de accesibilidad y proyecto de fin de carrera de la Fundación Once con estudiantes de arquitectura de diferentes universidades de España, junto a los que asistí el pasado noviembre a un congreso internacional de arquitectura celebrado en Barcelona. Tuvimos la oportunidad de conocernos, aprender de arquitectura y divertirnos en las fiestas organizadas por el congreso, que frecuentemente prolongábamos…

El proyecto que presenté al concurso se trata de un centro de producción artística ubicado en el pueblo de Durango, Bizkaia, donde nací. Es un proyecto muy urbano, en el que tan importante es el edificio en sí, como los espacios que este genera a su alrededor. Me interesa aquella arquitectura que participa en la construcción del espacio público de las ciudades, la que establece un diálogo con el entorno sin imposiciones. El desarrollo del proyecto me permitió conocer mejor la problemática urbanística de mi pueblo y ser más crítico con algunas de las actuaciones que se están llevando acabo en el municipio. Me gustaría poder compartir el trabajo que realicé durante dos años aproximadamente con los habitantes de Durango y conocer sus impresiones.

En el largo “parto” del proyecto me ayudaron muchas personas. Desde las primeras discusiones con el profesor, hasta la ayuda por parte de mis amigos la noche previa a la entrega, fueron dando forma al proyecto. Entre medias, pasos adelante y atrás, libros de referencia, visitas a edificios, cuidados de la familia, psicoterapia, fines de semana trabajando junto a mi novio, montones de papel sulfurizado a reciclar… esto me lleva a pensar que la arquitectura es algo colectivo…y que mereció la pena!

Xabier del Arco Zumarraga

 

05/03/2012|0 Comentaris

Wonderland Joves Arquitectes 2010

img_0641Sòc la Mariona, arquitecta (ETSAB) i membre de l’Ajac, Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, entitat coordinadora de les properes Jornades AJAC-Wonderland Joves Arquitectes. Fa més de 15 anys que va néixer l’AJAC, (www.ajac.net/ajac/), amb l’objectiu de promoure activitats per estimular en el camp professional i cultural el nostre col·lectiu d’arquitectes joves, fomentant les relacions i els intercanvis amb altres agrupacions i col·lectius. Des de fa un any col·laboro amb l’AJAC en l’organització de diferents activitats, algunes de les quals  sorgeixen de les inquietuds dels joves agrupats en el dia a dia de les reunions o a través del blog. D’altres compten ja amb una tradició dins de l’Agrupació des de fa anys, d’aquestes destacaria les següents : l’exposició i publicació dels Premis Ajac, la presentació del documental de projectes Ajac, el Cicle de tertúlies ” Inexperiències” i des de l’any 2008 la coordinació de la Xarxa Internacional de Joves Arquitectes Wonderland a Espanya (www.wonderland.cx). La xarxa internacional Wonderland és una xarxa d’agrupacions de joves arquitectes a nivell europeu.  Wonderland és un punt de trobada de joves arquitectes de tota Europa. S’inicia al 2004 i es consolida amb una xarxa de 99 equips d’arquitectes de 9 països diferents europeus, la seva seu central es troba a Viena. Wonderland té diferents activitats previstes per a que cada país desenvolupi, com són ;  tallers de treball o “workshops” sobre un projecte real que desenvoluparan diferents equips de la xarxa Wonderland; un  simposi anual, centrat en un tema relacionat amb la pràctica dels joves arquitectes; la col·laboració en la revista de Wonderland, com a plataforma d’intercanvi d’experiències;  i el comissariat o allotjament de l’exposició que en derivarà dels diferents simposis i workshops realitzats. El tema de les col.laboracions amb professionals d’altres països i disciplines ,  juntament amb la idea de generar nous perfils de la figura d’arquitecte orientats cap al camp de la coordinació d’equip, són temes que sempre m’ha interessat.  Per això tant en el camp associatiu com en el camp professional he intentat realitzar funcions relacionades amb aquests dos temes. Professionalment  em dedico a coordinar el grup GAB, un grup format per 5 estudis d’arquitectes pluridisciplinar de Barcelona d’experiència reconeguda per realitzar conjuntament projectes internacionals de gran escala. Dins de l’Ajac participo activament en la coordinació de les properes “Jornades AJAC-Wonderland Joves Arquitectes  2010 – Iniciant Projecte” que tindran lloc a Barcelona a l’ octubre de 2010. El tema de les Jornades “Iniciant un projecte” convida a reflexionar sobre el procés de projectació, d’iniciació d’activitats, la posada en marxa d’empreses i el salt dels estudis al món professional, posant alhora sobre la taula la pràctica de l’arquitectura pels més joves i l’apropament d’aquesta a la societat. Les Jornades estan adreçades a arquitectes, estudiants i altres professionals o col·lectius interessats tan a nivell nacional com internacional. Inclouen un workshop, ponències i taules rodones, intercalant  entre elles les “Pauses d’Arquitectura”; activitats culturals que pretenen apropar l’arquitectura als moviments culturals de la ciutat i oferir al públic internacional com nacional una manera diferent de descobrir la ciutat i relacionar-se amb els espais que aquesta ofereix , donant a les jornades una transcendència a nivell de ciutat. Us convido a tots a  visitar la web de l’Ajac i a participar amb nosaltres, tant activament durant els dies del simposi com prèviament suggerint idees o presentant projectes per instal·lacions, projeccions, exposicions,mostres escenogràfiques o qualsevol altra idea. Mariona Benain Aguilera

09/03/2010|2 Comentaris