UPC

Entrades etiquetades ‘EET’

Una oportunitat a les plomes de pollastre

Va ser d’una enorme gratitud rebre el premi com a Millor Projecte Final de Carrera 2010-2011 d’una institució com el CETIB.  I encara suposa més gratitud el fet que, gràcies al premi, es pugui donar a conèixer al grup de professors de l’EET sota el nom de COMPLUMAS.

Com a estudiant d’Enginyeria Tècnica em va arribar el moment de buscar-me un Projecte Final de Carrera. En el meu cas va venir de mans de la professora Núria Garrido, qui em va explicar que s’havia creat un grup de professors de diferents disciplines, sota la direcció de Fernando Carrillo,  per dur a terme una investigació sobre l’estabilització de les plomes de pollastre i el seu aprofitament per a mesclar-ho com a reforç amb una matriu biodegradable, en el nostre cas, el plàstic anomenat PLA. De seguida, com comprendreu amics, em va crida molt l’atenció i m’hi vaig afegir.

El meu treball és una petita part d’un estudi total d’una durada de 3 anys i principalment té tres objectius. El primer és proposar un mètode per estabilitzar la ploma de pollastre que en un ambient lliure es degrada en poques hores, passant a ser inútil. Gràcies a un bany de vapor podem contrarestar aquest efecte permetent així obtenir un material tècnic i útil per manipular. S’ha escollit la ploma de pollastre per la presència de la queratina en la seva estructura i per la seva lleugeresa,  a banda de l’abundància del material: quasi 5 milions de tones al món.

Un cop tenim el reforç estable passem a la producció a escala de laboratori del material compòsit. Durant el procés  intervenen bàsicament 3 variables com són:  la temperatura, el temps de mescla i la velocitat de mesclat. Això ens dona un total de 27 possibles solucions estudiades en el projecte i avaluades posteriorment. Un cop es van obtenir les condicions per processar més satisfactòries es va avaluar també què passava si augmentava o disminuïa la quantitat de ploma present en la mescla. Començant amb un 100% PLA – 0% Ploma i acabant en un 75% PLA – 25% Ploma. Finalment, tenint en compte el comportament mecànic i la densitat de cada mostra es fa un recull de dades per avaluar-les obtinguent les conclusions finals del projecte.

Per acabar ja podem definir les aplicacions possibles. Segons els estudis realitzats en les mostres i les propietats de les plomes de pollastre creiem que tindrem dues aplicacions principals: una en panells per a la construcció on actuarà com a aïllant tèrmic i acústic, i la segona en l’ indústria del packaging.

M’agradaria agrair des d’aquí a tot el grup de COMPLUMAS l’ajuda que he rebut per part d’ells i sobretot a Núria Garrido i Fernando Carrillo per deixar-me formar part d’aquests grup ja que són ells qui m’hi van involucrar. Vull agrair també a tota la meva família i amics, pel suport emocional i per aguantar els meus horaris i totes les meves crisis quan sorgien problemes (per que sempre n’hi han..) Gràcies a tots.

Aprofito per fer una reflexió: si nosaltres li hem donat una oportunitat a les plomes de pollastre, a què no se li pot donar!?

Jordi Aymerich Amorós

 

Hem creat un cervell electrònic per conèixer millor el cervell humà

Som el Rosendo Garganta i l’Alex de San Fulfgencio, seguidors fidels del Blog ARCITEC des de la seva creació. Gràcies per la oportunitat d’explicar en aquest blog el Projecte Final de Carrera que  hem dut a terme durant l’últim quadrimestre de les nostres respectives titulacions.

L’Àlex és enginyer tècnic electrònic per l’EUETIT i estudiant d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial per l’ETSEIAT, mentre que jo, Rosendo, Rosendo en primer terme i l'Àlex treballant en el seu crevell electrònic sóc estudiant d’Enginyeria Industrial i simultàniament estudiant del segon cicle d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial, també a l’ETSEIAT.

Des de que ens vam conèixer, entre l’Àlex i jo sempre ha hagut una certa complicitat per treballar conjuntament, cosa que ens ha permès dur a terme projectes molt complicats i alhora engrescadors. El més engrescador de tots, com no podia ser d’una altra forma, va ser el Projecte Final de Carrera. Jo sabia que el meu PFC havia de ser innovador, i per aquest motiu vaig parlar amb dos dels millors professors i investigadors que mai he conegut: els professors Jordi Garcia-Ojalvo i Josep Balcells Sendra. El primer, és el responsable del grup de recerca de Dinàmica No Lineal, Òptica No Lineal i Làsers (DONLL), mentre que el segon és el responsable del grup d’Electrònica Industrial de Terrassa (TIEG), tots dos molt coneguts en les seves respectives àrees i els mentors del nostre estudi; un estudi que, per cert, ha tingut molta repercussió en els mitjans de comunicació. Els nostres resultats s’han publicat a El Periódico, a La Vanguardia, a El País, a a un munt de webs, a molts   diaris locals i comarcals, a la ràdio i fins i tot a la televisió. Podreu trobar la nota de premsa de la UPC en el següent enllaç.

I per què tot això? Perquè tanta difusió a un Projecte Final de Carrera? Doncs, la resposta és que el nostre estudi ha servit per comprendre una mica millor com transmet i com processa la informació un sistema tan complex com és el cervell.

L’Àlex i jo hem dissenyat una xarxa de cinquanta circuits electrònics analògics que simulen cèl•lules nervioses (neurones) i que connectades entre si permeten estudiar fenòmens que tenen lloc al cervell. A la Figura 1 trobareu una fotografia del nostre «cervell electrònic».

Conclusions del nostre estudi
Les conclusions del nostre estudi no sols han permès aprofundir el coneixement que fins ara teníem sobre el cervell humà i sobre l’arquitectura de les xarxes complexes de neurones que el formen, sinó que a més han servit per estudiar fenòmens com la ressonància fantasma o la codificació neuronal, han servit per entendre com evolucionen algunes malalties neurodegeneratives com l’Alzhèimer, el Pàrkinson o el Huntington, i fins i tot han servit per determinar les característiques topològiques que una xarxa complexa ha de tenir per propagar informació de forma robusta i eficient. Aquest últim resultat té una aplicació immediata a la nostra societat, ja que hauria de permetre millorar l’arquitectura de xarxes tecnològiques com ara Internet o la xarxa elèctrica, per tal que la informació es transmeti d’un punt a un altre amb més rapidesa, més seguretat i més qualitat.

Les nostres respectives memòries estan a l’abast de tothom a la web UPCommons en els següents enllaços. Rosendo Garganta y Alex de San Fulgencio El nostre desig es que serveixin de punt de partida per futurs estudis encara més interessants sobre el cervell.

Moltes gràcies. Esperem els vostres comentaris

Rosendo Garganta y Alex de San Fulgencio

Xavi Giró: de la il·luminació de la lluna al processat de la imatge i el vídeo

Xavi Giró

Sóc el que estic en primer terme, junt amb els meus col·legues del projecte Moonlight Project

A la UPC s’hi poden fer una pila de coses. En sóc una bona prova. Em dic Xavier Giró i Nieto i voldria explicar-vos les múltiples oportunitats que us ofereix la universitat.

Vaig entrar en aquesta casa el 1994 com a estudiant d’enginyeria superior de telecomunicacions a Telecom BCN. Durant la carrera vaig ser membre de BEST Barcelona i vaig acabar els estudis amb una estada a la Vrije Universiteit de Brussel•les, investigant com comprimir imatges volumètriques com les que s’utilitzen als TACs mèdics. Amb el títol d’enginyer a la butxaca vaig decidir provar sort a la indústria i vaig treballar per a Sony com a programador de receptors de televisió digital. Era interessant, però no prou, així que vaig decidir tornar cap a casa i iniciar una carrera professional acadèmica.

Les optatives de la carrera i les xerrades que més m’havien agradat eren les del Grup de Processament de la Imatge i el Vídeo, vinculat al Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. Així que vaig anar a parlar amb un dels seus professors, en Ferran Marqués, i vam posar-nos d’acord per iniciar un doctorat en indexació automàtica d’imatges i vídeos. Aquest és un camp que combina les tècniques de processament de la imatge i de reconeixement de patrons. Just en aquell moment el grup estava organitzant l’ICIP 2003, el congrés més important del món en camp del processament de la imatge.

Al cap d’un any va sorgir la possibilitat de realitzar tasques de docència a l’EUETIT de Terrassa i al cap d’un temps vaig aconseguir una plaça de professor. Allà hi dono classes de gestió i distribució de vídeo (bases de dades, televisió, IPTV…) i un curs bàsic de telecomunicacions. A més, tutoritzo projectes de final de carrera i demano que els meus estudiants escriguin el que fan en un bloc, us convido a seguir-lo !

Una de les activitats més divertides de la meva etapa de doctorat va tenir poc a veure amb ell. Va ser la participació en un concurs de l’Agència Espacial Europea d’idees innovadors amb el Moonlight Project. El nostre equip va proposar un satèl•lit que reflexés la llum del sol a la cara fosca de la Lluna, per tal que si mai s’hi instal•lés una base lunar aquesta pogués escalfar-se i agafar energia durant els períodes de cara fosca. El projecte va tenir un impacte mediàtic molt gran i ens van trucar de molts mitjans de comunicació. Menys habitual en la ciència que no pas en els esports o les arts escèniques…
La meva recerca m’ha portat a diversos congressos arreu del món, a treballar amb empreses i a conèixer a gent meravellosa pertot. De fet, avui precisament estic enllestint els detalls per marxar d’aquí un parell de dies cap a la Columbia University de Nova York, famosa popularment per ser la llar acadèmica d’en Xavier Sala i Martín, tot i que el que a mi m’interessa és la feina que fan al Digital Video and Multimedia Lab. Ja vaig estar-hi l’any passat i em va agradar tant que aniré a passar-hi l’estiu. Objectiu: deixar el doctorat vist per sentència. Desitgeu-me sort !

Lluis, Raul i l’esgrima wireless

esgrima-057Era una tarde de Febrero, nos encontrábamos los dos refugiados del frío tomando un te con leche en una cafetería. Entre teorías absurdas y planes para dominar el mundo, surgió la idea de revolucionar la esgrima. Nosotros, como esgrimistas, veíamos el cableado como un sistema muy artificial que no nos daba libertad de movimiento y que hacia el deporte feo y aparatoso. “Entre un teleco y un eléctrico… ¿como no vamos a hacer un sistema inalámbrico?” dijimos aquel día… ¡Qué inocentes nosotros! Si desde un principio hubiéramos sabido la dificultad real del sistema… quizás no nos habríamos lanzado de aquella manera. Desde entonces mucho hemos tenido que luchar y muchos son los obstáculos que hemos tenido que superar. Adiós a dormir hasta tarde los sábados.

Lo que pasó a ser nuestro proyecto final de carrera nos llevó más de un año y medio de desarrollo en la EUETIT. Siendo del Campus Terrassa, tuvimos que desplazarnos dos veces por semana al Campus Nord, dónde teníamos un laboratorio para experimentar. Nuestro proyecto consistía en el desarrollo completo de un sistema inalámbrico para la correcta detección de tocados en la esgrima. Lo que conlleva toda una parte electrónica con un complejo sensor para diferenciar los tocados válidos de los que no lo son y toda una parte de comunicaciones dónde hemos desarrollado e implementado un protocolo que permite simultaneidad de combates, seguridad de la transmisión… En resumen, algo para lo que, dos estudiantes a media carrera por acabar y fuera de su área del conocimiento, no estaban preparados. Pero contra el pronóstico de muchos, lo hicimos. La voluntad y la determinación vencieron.
Echando la vista hacia atrás, viendo la repercusión mediática que ha tenido, viendo la patente que hemos pedido del sensor, y viendo el interés que muestra el ámbito deportivo por implementar cuanto antes esta tecnología en combates oficiales, no podemos dejar de sentirnos orgullosos, y muy contentos por hacer algo que puede llegar a implementarse y “revolucionar” esa esgrima aparatosa que nosotros practicábamos. También nos sentimos muy felices por lo mucho que nos hemos divertido durante estos meses, con todos los pequeños logros que íbamos alcanzando e incluso, de los fracasos. Hemos aprendido mucho, del trabajo en equipo, de electrónica, de esfuerzo y superación… ¡y hasta de psicología!
Nuestro más sincero agradecimiento a los profesores que confiaron en nosotros y sin los que esto no sería hoy una realidad, a los técnicos de laboratorio que siempre nos echaron una mano, al departamento de comunicación que nos supo dar a conocer y, sobretodo, a los miembros del club de esgrima que tanto nos animaron y que tan felices se mostraban en cada paso que dábamos. Deseamos que pronto los tiradores de esgrima, y la sociedad en general, pueda disfrutar de nuestro pequeño aporte a este inmenso mundo de la ingeniería en el que nos estamos embarcando a día de hoy.

http://www.wirelessfencing.net

Servei de Comunicació i Promoció.
© UPC. Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech