Un mercat de ginys i projectes de secundària? Descobreix-lo a l’EET!

Robots, globus aerostàtics, sistemes magnètics, trens que leviten, drones i vehicles impulsats amb energies alternatives. No, no són treballs realitzats per estudiants universitaris: es tracta de ginys creats per estudiants d’ESO i batxillerat de les comarques del Vallès. I que es podran veure, entre molts altres invents i projectes, el proper 15 d’abril a la tercera edició d’un mercat ben particular: el Mercat de Tecnologia del Vallès (MdT), que tindrà lloc a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET).

Es tracta d’una jornada en què els joves creadors tenen l’oportunitat de mostrar els seus projectes i explicar tot el procés creatiu que han seguit fins a aconseguir fer realitat el que havien imaginat. Un mercat que es converteix en un punt de  trobada amb alumnes d’altres centres, professors i visitants i on es pot veure la creativitat tecnològica que es desplega cada dia a les aules de secundària de Catalunya.

I per si això fos poc, l’EET organitza durant tot el dia una seguit d’activitats paral·leles que acostaran la ciència i la tecnologia als assistents. El divulgador científic Dani Jiménez, del programa “DinàmiKs” de TV3, donarà el tret de sortida a aquest programa d’activitats amb la conferència “L’Energia ni es crea ni es destrueix, s’aprofita”.  A “La Màgia de la Ciència” l’equip de La Mandarina de Newton realitzarà una sèrie d’experiments sorprenents; i es presentarà (i es podrà jugar) el videojoc de l’EET “ASTRAL”, creat per l’estudiant Eduard Cortés com a Treball de Fi de Grau. També es descobrirà la tecnologia que hi ha darrere de la impressió 3D; es podran conèixer les eines tecnològiques utilitzades pels Bombers de la Generalitat de Catalunya; es revelarà la ciència i la tecnologia que amaguen els castellers; es descobrirà la “màgia” de la Química dels Colors, de l’Alta Tensió i dels tèxtils del futur que es fan a Terrassa. També tallers per conèixer com es treballa en un plató de TV, les diferents fonts d’energies renovables, els invents que han canviat la història i els treballs realitzats a l’Aula Robòtica. Dues activitats organitzades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya completen el programa d’activitats: “Autèntic o fals? Podem datar una obra d’art a partir de l’anàlisi de materials? i “El museu explora: les descobertes del Museu Nacional d’Art de Catalunya”.

El Mercat de Tecnologia del Vallès (MdT) està organitzat per l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET)  amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (Enginyers BCN), el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UPC (ICE). El Mercat s’inscriu a la xarxa de mercats de tecnologia que se celebren anualment en diversos indrets de Catalunya.

13/04/2015|0 Comentaris

Una oportunitat a les plomes de pollastre

Va ser d’una enorme gratitud rebre el premi com a Millor Projecte Final de Carrera 2010-2011 d’una institució com el CETIB.  I encara suposa més gratitud el fet que, gràcies al premi, es pugui donar a conèixer al grup de professors de l’EET sota el nom de COMPLUMAS.

Com a estudiant d’Enginyeria Tècnica em va arribar el moment de buscar-me un Projecte Final de Carrera. En el meu cas va venir de mans de la professora Núria Garrido, qui em va explicar que s’havia creat un grup de professors de diferents disciplines, sota la direcció de Fernando Carrillo,  per dur a terme una investigació sobre l’estabilització de les plomes de pollastre i el seu aprofitament per a mesclar-ho com a reforç amb una matriu biodegradable, en el nostre cas, el plàstic anomenat PLA. De seguida, com comprendreu amics, em va crida molt l’atenció i m’hi vaig afegir.

El meu treball és una petita part d’un estudi total d’una durada de 3 anys i principalment té tres objectius. El primer és proposar un mètode per estabilitzar la ploma de pollastre que en un ambient lliure es degrada en poques hores, passant a ser inútil. Gràcies a un bany de vapor podem contrarestar aquest efecte permetent així obtenir un material tècnic i útil per manipular. S’ha escollit la ploma de pollastre per la presència de la queratina en la seva estructura i per la seva lleugeresa,  a banda de l’abundància del material: quasi 5 milions de tones al món.

Un cop tenim el reforç estable passem a la producció a escala de laboratori del material compòsit. Durant el procés  intervenen bàsicament 3 variables com són:  la temperatura, el temps de mescla i la velocitat de mesclat. Això ens dona un total de 27 possibles solucions estudiades en el projecte i avaluades posteriorment. Un cop es van obtenir les condicions per processar més satisfactòries es va avaluar també què passava si augmentava o disminuïa la quantitat de ploma present en la mescla. Començant amb un 100% PLA – 0% Ploma i acabant en un 75% PLA – 25% Ploma. Finalment, tenint en compte el comportament mecànic i la densitat de cada mostra es fa un recull de dades per avaluar-les obtinguent les conclusions finals del projecte.

Per acabar ja podem definir les aplicacions possibles. Segons els estudis realitzats en les mostres i les propietats de les plomes de pollastre creiem que tindrem dues aplicacions principals: una en panells per a la construcció on actuarà com a aïllant tèrmic i acústic, i la segona en l’ indústria del packaging.

M’agradaria agrair des d’aquí a tot el grup de COMPLUMAS l’ajuda que he rebut per part d’ells i sobretot a Núria Garrido i Fernando Carrillo per deixar-me formar part d’aquests grup ja que són ells qui m’hi van involucrar. Vull agrair també a tota la meva família i amics, pel suport emocional i per aguantar els meus horaris i totes les meves crisis quan sorgien problemes (per que sempre n’hi han..) Gràcies a tots.

Aprofito per fer una reflexió: si nosaltres li hem donat una oportunitat a les plomes de pollastre, a què no se li pot donar!?

Jordi Aymerich Amorós

 

19/03/2012|1 Comentari

Hem creat un cervell electrònic per conèixer millor el cervell humà

Som el Rosendo Garganta i l’Alex de San Fulfgencio, seguidors fidels del Blog ARCITEC des de la seva creació. Gràcies per la oportunitat d’explicar en aquest blog el Projecte Final de Carrera que  hem dut a terme durant l’últim quadrimestre de les nostres respectives titulacions.

L’Àlex és enginyer tècnic electrònic per l’EUETIT i estudiant d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial per l’ETSEIAT, mentre que jo, Rosendo, Rosendo en primer terme i l'Àlex treballant en el seu crevell electrònic sóc estudiant d’Enginyeria Industrial i simultàniament estudiant del segon cicle d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial, també a l’ETSEIAT.

Des de que ens vam conèixer, entre l’Àlex i jo sempre ha hagut una certa complicitat per treballar conjuntament, cosa que ens ha permès dur a terme projectes molt complicats i alhora engrescadors. El més engrescador de tots, com no podia ser d’una altra forma, va ser el Projecte Final de Carrera. Jo sabia que el meu PFC havia de ser innovador, i per aquest motiu vaig parlar amb dos dels millors professors i investigadors que mai he conegut: els professors Jordi Garcia-Ojalvo i Josep Balcells Sendra. El primer, és el responsable del grup de recerca de Dinàmica No Lineal, Òptica No Lineal i Làsers (DONLL), mentre que el segon és el responsable del grup d’Electrònica Industrial de Terrassa (TIEG), tots dos molt coneguts en les seves respectives àrees i els mentors del nostre estudi; un estudi que, per cert, ha tingut molta repercussió en els mitjans de comunicació. Els nostres resultats s’han publicat a El Periódico, a La Vanguardia, a El País, a a un munt de webs, a molts   diaris locals i comarcals, a la ràdio i fins i tot a la televisió. Podreu trobar la nota de premsa de la UPC en el següent enllaç.

I per què tot això? Perquè tanta difusió a un Projecte Final de Carrera? Doncs, la resposta és que el nostre estudi ha servit per comprendre una mica millor com transmet i com processa la informació un sistema tan complex com és el cervell.

L’Àlex i jo hem dissenyat una xarxa de cinquanta circuits electrònics analògics que simulen cèl•lules nervioses (neurones) i que connectades entre si permeten estudiar fenòmens que tenen lloc al cervell. A la Figura 1 trobareu una fotografia del nostre «cervell electrònic».

Conclusions del nostre estudi
Les conclusions del nostre estudi no sols han permès aprofundir el coneixement que fins ara teníem sobre el cervell humà i sobre l’arquitectura de les xarxes complexes de neurones que el formen, sinó que a més han servit per estudiar fenòmens com la ressonància fantasma o la codificació neuronal, han servit per entendre com evolucionen algunes malalties neurodegeneratives com l’Alzhèimer, el Pàrkinson o el Huntington, i fins i tot han servit per determinar les característiques topològiques que una xarxa complexa ha de tenir per propagar informació de forma robusta i eficient. Aquest últim resultat té una aplicació immediata a la nostra societat, ja que hauria de permetre millorar l’arquitectura de xarxes tecnològiques com ara Internet o la xarxa elèctrica, per tal que la informació es transmeti d’un punt a un altre amb més rapidesa, més seguretat i més qualitat.

Les nostres respectives memòries estan a l’abast de tothom a la web UPCommons en els següents enllaços. Rosendo Garganta y Alex de San Fulgencio El nostre desig es que serveixin de punt de partida per futurs estudis encara més interessants sobre el cervell.

Moltes gràcies. Esperem els vostres comentaris

Rosendo Garganta y Alex de San Fulgencio

11/01/2010|0 Comentaris