Hola a tothom,

El meu nom és Marc Ciurana i formo part de l’equip de recerca del Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE). M’agradaria aprofitar aquestes línies per a donar una visió de la meva experiència personal en la recerca sobre tècniques de localització de dispositius.

Aquí em veieu al congrés internacional IPIN'2010 a Suïssa

Aquí em veieu al congrés internacional IPIN’2010 a Suïssa

 

Vaig estudiar Enginyeria de Telecomunicació a la UPC i el 2001 vaig començar a treballar com a enginyer de sistemes basats en localització. Aquest tipus de sistemes fan ús del coneixement de la posició geogràfica de dispostius mòbils per a proporcionar una determinada funcionalitat. En aquella època els sistemes basats en localització més extesos eren els sistemes de control i gestió de flotes de vehicles, per a aplicacions com el transport de mercaderies, el transport de persones o els serveis al ciutadà (vehicles de recollida d’escombraries, cossos de seguretat, etc). Cada vehicle s’equipava bàsicament amb un receptor GPS per a calcular la posició i un mòdem de telefonia cel.lular (GSM o Tetra) per a transmetre en temps real les posicions a un centre de control. Sovint també es transmetien altres dades diverses provinents de sensors situats en el vehicle.  En aquest centre de control s’explotava la informació rebuda dels vehicles mitjançant un sistema d’informació geogràfica (GIS), el qual permet visionar en temps real les posicions dels vehicles sobre cartografia digital. A més en el centre s’afegia funcionalitat específica depenent de l’aplicació i de les necessitats del client. Aquells anys em van fer descobrir els grans aventatges que podia proporcionar el coneixement de la posició geogràfica. Però a la vegada també em vaig adonar de les importants limitacions que els sistemes de localització basats en satèl.lit tenien en determinats entorns (per exemple en entorns urbans o en interiors d’edificis). Aquestes limitacions feien que una enorme quantitat de quilòmetres quadrats quedessin fora de cobertura d’aquest tipus de sistemes arreu del món.

Així es va despertar el meu interès per les tècniques de localització en sí, és a dir per com es calculava la posició, i més concretament per com es podien superar les limitacions que existien en aquest sentit. Era hora de passar a l’altra banda i endinsar-se en aquest apassionant món!!! El Grup d’investigació en xarxes cel·lulars i localització (GIRCEL), de la mà del doctor Francisco Barceló, em va donar l’oportunitat de començar els estudis de doctorat al Departament d’Enginyeria  Telemàtica de la UPC. La temàtica de la recerca a realitzar girava al voltant de les tècniques per a calcular la posició de dispositius mòbils en entorns indoor, on en la majoria de casos els sistemes basats en satèl.lit no funcionen prou bé (o gens bé), emprant xarxes WiFi desplegades en aquests entorns (IEEE 802.11, http://en.wikipedia.org/wiki/Wi-Fi). En la pràctica em vaig centrar bastant en investigar tècniques de posicionament basades en la mesura del retard de propagació (ToA, http://en.wikipedia.org/wiki/Time_of_arrival) del senyal WiFi i tècniques de trilateració (http://en.wikipedia.org/wiki/Trilateration) i tracking, ja que aquest mètode tenia potencial per a donar un pas endavant respecte el que es coneixia en localització indoor (http://en.wikipedia.org/wiki/Indoor_positioning_system). Com sabeu, WiFi (http://en.wikipedia.org/wiki/Wi-Fi) és una tecnologia de comunicacions molt extesa avui en dia i per tant fer-la servir per a posicionament ofereix nombroses avantatges en termes de complexitat i cost de desplegament, penetració en el mercat, possibilitat de disposar de comunicacions i posicionament en un sol dispositiu, etc. Per contra, el repte d’aconseguir posicionament d’altes prestacions és gran degut a ser una tecnologia que no va ser originalment concebuda per a aquest fi sinó per a comunicacions. I en aquest repte és en el que vaig estar treballant. Durant el doctorat a la UPC vaig tenir l’oportunitat de participar en diversos projectes estatals i en el projecte Liaison del sisè Programa Marc de la Comissió Europea. Els resultats de la recerca van ser sovint força bons i vaig realitzar diverses publicacions (podeu veure aquest article http://upcommons.upc.edu/e-prints/handle/2117/2388 com a exemple). La veritat és que va resultar una experiència apassionant, i cada nou avenç aconseguit motivava a seguir treballant per a arribar encara una mica més lluny. Un fet molt motivant era també la gran quantitat d’aplicacions que té la localització en entorns indoor, per exemple per a museus, aeroports i estacions de tren, hospitals, centres comercials, actuacions d’emergència en edificis, indústria, logística, grans events de tot tipus…  En cas que esteu interessats en donar un cop d’ull al meu treball durant el doctorat, podeu trobar la memòria “Contritubions to TOA-based location with WLAN” aquí http://147.83.39.71/docs/PhDThesis_MarcCiurana.pdf.

Mesures de camp amb l'equip WiFi als aularis del Campus Nord

Mesures de camp amb l’equip WiFi als aularis del Campus Nord

Un altre dia us explico la meva feina al CTAE. Si necessiteu qualsevol aclariment del que us he explicat no dubteu en contactar-me a l’adreça marc.ciurana@ctae.org.

A reveure!

Marc