Les 24 hores del Beyond Formula Student

L’equip Beyond_FS està format per 15 antics integrants dels projectes Formula Student i Smartmoto Challenge. Dirigit pel professor Emili Hernández, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), l’equip va participar a la cursa 24H de Barcelona, una carrera de resistència de cotxes, amb un Nissan Juke Nismo 200 CV que va ser especialment condicionat per una carrera on van participar 68 equips – només 4 d’Espanya.

La iniciativa sorgeix ja fa un any, quan el professor Hernández pregunta a antics components del Formula Student, que ara ja estaven treballant com enginyers a la indústria, si els interessa -i poden quadrar-ho amb la seva feina habitual- preparar un cotxe per córrer en carreres “de veritat”. La resposta va ser molt positiva i amb el suport de l’equip Black Motorsport i del Centre Tècnic de Nissan es va poder realitzar el somni de molts dels integrants: participar en una carrera de resistència de 24 hores. Després de 8 mesos de feina, el cotxe estava a la graella de sortida.

Més enllà de participar a la carrera, el vehicle també s’ha fet servir com a laboratori d’idees. Durant la cursa, es van realitzar les comunicacions entre pilot i boxes amb Skype i 4G – facilitat per Orange – i també es va utilitzar telemetria sobre Internet durant els entrenaments lliures. S’ha calculat l’aerodinàmica del cotxe i dels alerons gràcies a la col·laboració del BSC-CNS (Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación) i del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). I també,  gràcies a l’empresa NUB3D, es va poder fer enginyeria inversa d’un model a escala del Nissan Juke per poder obtenir el model 3D, pas previ als càlculs aerodinàmics. D’aquesta experiència en sortiran alguns projectes final de carrera dels participants.

L’equip està molt satisfet amb els resultats. Finalment, van acabar a la posició 48 (en algun moment de la cursa van arribar a estar a la 40) però en bona part per culpa d’una sortida de pista forçada per altres participants que els va fer aturar 2 hores i mitja al box a les 4.30 de la matinada. Per sort, van poder tornar a la pista i acabar la carrera.

I ara? Planificant la propera temporada. I com s’han animat volen preparar un cotxe guanyador per la seva categoria i veure si poden córrer al Campionat d’Espanya de Resistència a més de les les 24 Hores. Però, és clar, ja estan parlant d’un pressupost que supera els 150.000 euros… L’equip està segur que els aconseguirà. Els seguirem la pista!

24/10/2014|0 Comentaris

Qui era Francesc de Castellví? Què va fer durant el setge de Barcelona de 1714?

El protagonista de la cinquena entrega de “Personatges en joc “ és Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682 – Viena, 1757), que va ser un historiador i militar català alineat amb el bàndol austriacista. Es va implicar activament en la defensa de Barcelona, i va acabar exiliant-se a Àustria, on va escriure l’obra per la qual és més conegut: Narraciones Históricas, en què explica els esdeveniments històrics que van passar entre 1700 i 1725 com a fets viscuts en primera persona.

El joc és fruit de la col·laboració entre la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, coordinadora del projecte, i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que aporta el desenvolupament tècnic, realitzat per un equip d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), dirigits pels professors Lluís Solano, del Departament de Ciències de la Computació, i José Luis Eguia, del Departament de Projectes d’Enginyeria.

17/10/2014|0 Comentaris

Una oportunitat a les plomes de pollastre

Va ser d’una enorme gratitud rebre el premi com a Millor Projecte Final de Carrera 2010-2011 d’una institució com el CETIB.  I encara suposa més gratitud el fet que, gràcies al premi, es pugui donar a conèixer al grup de professors de l’EET sota el nom de COMPLUMAS.

Com a estudiant d’Enginyeria Tècnica em va arribar el moment de buscar-me un Projecte Final de Carrera. En el meu cas va venir de mans de la professora Núria Garrido, qui em va explicar que s’havia creat un grup de professors de diferents disciplines, sota la direcció de Fernando Carrillo,  per dur a terme una investigació sobre l’estabilització de les plomes de pollastre i el seu aprofitament per a mesclar-ho com a reforç amb una matriu biodegradable, en el nostre cas, el plàstic anomenat PLA. De seguida, com comprendreu amics, em va crida molt l’atenció i m’hi vaig afegir.

El meu treball és una petita part d’un estudi total d’una durada de 3 anys i principalment té tres objectius. El primer és proposar un mètode per estabilitzar la ploma de pollastre que en un ambient lliure es degrada en poques hores, passant a ser inútil. Gràcies a un bany de vapor podem contrarestar aquest efecte permetent així obtenir un material tècnic i útil per manipular. S’ha escollit la ploma de pollastre per la presència de la queratina en la seva estructura i per la seva lleugeresa,  a banda de l’abundància del material: quasi 5 milions de tones al món.

Un cop tenim el reforç estable passem a la producció a escala de laboratori del material compòsit. Durant el procés  intervenen bàsicament 3 variables com són:  la temperatura, el temps de mescla i la velocitat de mesclat. Això ens dona un total de 27 possibles solucions estudiades en el projecte i avaluades posteriorment. Un cop es van obtenir les condicions per processar més satisfactòries es va avaluar també què passava si augmentava o disminuïa la quantitat de ploma present en la mescla. Començant amb un 100% PLA – 0% Ploma i acabant en un 75% PLA – 25% Ploma. Finalment, tenint en compte el comportament mecànic i la densitat de cada mostra es fa un recull de dades per avaluar-les obtinguent les conclusions finals del projecte.

Per acabar ja podem definir les aplicacions possibles. Segons els estudis realitzats en les mostres i les propietats de les plomes de pollastre creiem que tindrem dues aplicacions principals: una en panells per a la construcció on actuarà com a aïllant tèrmic i acústic, i la segona en l’ indústria del packaging.

M’agradaria agrair des d’aquí a tot el grup de COMPLUMAS l’ajuda que he rebut per part d’ells i sobretot a Núria Garrido i Fernando Carrillo per deixar-me formar part d’aquests grup ja que són ells qui m’hi van involucrar. Vull agrair també a tota la meva família i amics, pel suport emocional i per aguantar els meus horaris i totes les meves crisis quan sorgien problemes (per que sempre n’hi han..) Gràcies a tots.

Aprofito per fer una reflexió: si nosaltres li hem donat una oportunitat a les plomes de pollastre, a què no se li pot donar!?

Jordi Aymerich Amorós

 

19/03/2012|1 Comentari