Un gronxador cilíndric per investigar l’astigmatisme

L’astigmatisme és una anomalia que generalment prové d’un problema en la curvatura de la còrnia, que impedeix l’enfocament clar dels objectes que es troben propers o llunyans. Raquel Garrido, graduada en Òptica i Optometria a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), ha analitzat el grau d’inclinació màxima del cap a l’hora de llegir o d’escriure en pacients amb astigmatisme.

Ha estat el tema central del seu treball de fi de grau i l’objectiu era trobar un sistema per comprovar científicament diferents graus d’inclinació en persones reals. Per aconseguir-ho, Raquel ha preparat un curiós experiment amb un cilindre gronxador de dos metres de diàmetre: “En principi havia pensat fer les proves en un gimnàs, però la directora del projecte, la professora Montserrat Tàpias, em va proposar utilitzar el gronxador-cilindre del Parc de Vallparadís. Per fer l’experiment, les persones havien d’estar dins del cilindre, dempeus i quiets. Se’ls feia una marca de referència al front i altres marques a la perifèria del cilindre. Per establir un determinat nombre de mesures, es girava el cilindre fent coincidir la marca del front amb la marca de la perifèria i es prenien dades dels seus moviments vestibulooculars (inclinació del cos) i cervicooculars (inclinació del cap) amb una càmera fotogràfica fixada en un trípode, amb la qual es fotografiava l’ull amb detall”, explica Raquel.

Si imaginem situacions on inclinem lateralment l’ull, com per exemple a l’hora de llegir o escriure, aquest sempre es mou en sentit oposat al moviment del cap i/o del cos amb l’objectiu de mantenir la imatge estable a la retina. En el cas de les persones que pateixen astigmatisme ocular, i porten ulleres per neutralitzar-lo, el grau d’inclinació lateral màxim per a la visió correcta és molt important, ja que permet l’enfocament adequat i una visió correcta.

Raquel explica que actualment hi ha una norma que estableix per als fabricants d’ulleres la desviació màxima de l’eix del cilindre de la lent neutralitzadora, però no hi ha cap recomanació per al pacient sobre el grau màxim d’inclinació lateral. Ara, gràcies al treball de Raquel, sabem que, per exemple, per a pacients amb ulleres i amb un astigmatisme entre 0,50 i 0,70 D, el valor màxim d’inclinació del cap permès és de 37º. Per a persones entre 0,75 D i 1,50 D d’astigmatisme, la inclinació màxima permesa és de 18º; per a persones entre 1,50 D i 2,50 D d’astigmatisme és de 14º i, finalment, per a astigmàtics amb més de 2,50 D la inclinació màxima permesa és de 9º: “En tots els casos, si el grau d’inclinació és més gran que el que estableix l’estudi, la visió deixa de ser correcta!”, assegura Raquel.

Estic molt satisfeta pels resultats obtinguts i perquè és el primer estudi que s’ha realitzat a la FOOT sobre la mobilitat de l’ull en inclinacions laterals del cap i/o del cos”, afegeix Raquel. La investigadora de la FOOT Montserrat Tàpias, directora d’aquest treball de fi de grau, afegeix: “Aquest treball podria ser l’origen d’una nova línia de recerca que generés més estudis sobre mobilitat ocular en general. Per poder evolucionar en la recerca cal un equipament tecnològic com ara un eye tracker, un aparell bàsic per iniciar aquest tipus d’estudi.” Un nou repte.

27/07/2015|0 Comentaris

Missió Boston superada amb èxit!

Junting Pan i Xavier GiróXavier Giró i Nieto, professor i investigador del Grup de Processament d’Imatge i Vídeo de la UPC, ha treballat aquest curs amb alguns dels seus estudiants “en l’àmbit de l’aprenentatge profund (deep learning), una sèrie de tècniques que estan fent avançar molt ràpidament els sistemes de visió per ordinador”. Participar en competicions on puguin mostrar els seus treballs “era una motivació per començar a donar els primers passos”.

I la feina realitzada ha estat recompensada! Els estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) Junting Pan i Andrea Calafell  i els alumni de la UPC Amaia Salvador i Daniel Manchón han estat guardonats a la conferència Computer Vision and Pattern Recognition (CVPR), celebrada a Boston el 12 de juny.

Junting Pan, estudiant del darrer curs del grau en Ciències i Tecnologies de Telecomunicació, s’ha imposat clarament en les dues categories de predicció dels punts de fixació de la vista o dels clics en una imatge (image saliency). Ho ha aconseguit dissenyant i entrenant la xarxa convolucional JuntingNet, basada en els principis de l’aprenentatge profund (deep learning).

Per la seva banda, Andrea Calafell ha format part d’un equip integrat també per dos alumni de l’Escola, Amaia Salvador i Daniel Manchón; el professor austríac Matthias Zeppelzauer, de l’FH Saint Pölkten, i el professor Xavier Giró. La proposta que van presentar s’ha endut el segon premi de la ChaLearn Looking at People 2015, una competició d’identificació d’esdeveniments culturals en imatges.

Amaia, una de les integrant de l’equip, assegura que guanyar aquest premi li ha servit “per encarar el doctorat en la direcció del deep learning. La participació en aquest projecte m’ha donat una base que ha estat i serà molt útil per a la meva recerca durant els propers anys”. Amaia va estudiar el grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) i també va cursar el master’s degree in Computer Vision. Aquest any ha iniciat el doctorat al Grup de Processament d’Imatge i Vídeo.

Per Xavier Giró, “aconseguir els dos premis valida l’aposta estratègica de centrar-nos en les tècniques d’aprenentatge profund per resoldre problemes de visió per ordinador”. Per a ell són els primers grans premis que recull com a investigador, però li fan especialment il·lusió pels estudiants. A més, li agradaria que “també servissin per validar una vegada més el model d’universitat pública que tenim al nostre país, però que alhora animi els inversors i agències públiques a dotar-nos de més recursos per poder mantenir aquest talent jove que tenim”.

13/07/2015|0 Comentaris

Dona i enginyera? Canviem els models!

Patricia SampedroDoncs la veritat és que va ser un amic qui m’ho va comentar. ‘Quina ràbia que només sigui per noies!’, va afegir. Em vaig informar sobre la convocatòria, m’hi vaig presentar i mira, m’han escollit!”. Així ens explica Patricia Sampedro, estudiant de segon curs del grau en Enginyeria Informàtica a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), com es va assabentar de la convocatòria de les beques Google Anita Borg Memorial Scholarship. Un programa de beques promogut per Google en memòria d’Anita Borg, enginyeria informàtica que va dedicar part de la seva carrera a treballar per aconseguir un major representació de les dones en el món tecnològic. El seu objectiu era aconseguir que, el 2020, una representació del 50 % de dones en el seu àmbit professional: l’enginyeria informàtica. Però no només en informàtica: Anita Borg volia que la representació de les dones en el món tecnològic fos a tots els nivells, i que les dones, així, poguessin causar el seu propi impacte a la tecnologia.

En el seu honor, Google convoca anualment aquest programa de beques, per animar a les dones a sobresortir en el món de la informàtica i la tecnologia i convertir-se, així, en models actius i líders en aquests camps. “Més que un beca, és un reconeixement”, ens explica Patricia. “I és que al marge del premi econòmic, aquest mes de juny tindré l’oportunitat de fer una estada a les oficines de Google a Londres, juntament amb el grup de 40 noies d’Europa, Àsia i Àfrica que hem resultat premiades. Allà ens han preparat un programa de conferències i xerrades. També tens la possibilitat de participar en un programa de més llarga durada, cosa que m’encantaria, òbviament!”.

“La selecció es va fer a partir de l’expedient acadèmic, cartes de recomanació i respondre a una sèrie de preguntes que et formulen. Em van preguntar què faria per augmentar la presència de dones en la carreres tecnològiques. I la resposta la vaig tenir clara: fer sèries, anuncis, aprofitar els mitjans de comunicació per ensenyar que un informàtic no és només un noi friqui que li agraden els videojocs”. “És una qüestió de cultura”, afegeix. “L’enginyeria s’associa a un món d’homes. Les noies que a batxillerat són bones amb matemàtiques o tecnologia s’inclinen per cursar carreres de ciències pures, com física i matemàtiques, no per enginyeries Hem de canviar aquesta idea.”

10/06/2015|0 Comentaris