Parades d’aerotaxi?

El mes de maig a la UPC és com un formiguer: estudiants que entre i surten de les aules d’estudi, de les biblioteques…Temps voraginós: lliurament de treballs, exàmens finals i PFG. El neguit és similar entre tots els estudiants, quan estàs a punt d’acabar els crèdits del grau, comença el neguit i la gran pregunta: quin serà el tema del meu Treball de Fi de Grau?

Joaquín Grau, graduat en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials, menció en Aeronavegació  per l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC)  va emprendre un vol que li va valer una matrícula d’honor. El seu treball “Pla per a la creació d’una empresa d’aerotaxis a l’aeroport de Saragossa”, dirigit per Joana Rubio, professora del Departament d’Organització d’Empreses de l’Escola.

A Joaquín el motivava poder fer un treball fi de grau que aglutinés tots els coneixements que havia après al llarg dels estudis; per un banda l’aeronavegació i per l’altra, l’empresarial. Així que va decidir crear una empresa  vinculada al sector aeronàutic i, més  concretament de transport de passatgers i navegació aèria.

Joaquín creu que “és una necessitat ajuntar els sectors tècnics i científics amb el món empresarial.”  I es va posar mans a l’obra: l’objectiu principal era valorar la viabilitat econòmica d’una empresa d’aerotaxis. Els següents objectius eren valorar temes com els recursos humans, recursos materials, rutes aèries, comercialització del servei, organització…Va analitzar l’aeroport de Saragossa de dalt a baix, no es va deixar ni un racó per explorar i va comparar –lo amb altres aeroports d’Europa. Tot quadrava, l’aeroport de Saragossa necessitava un servei d’aerotaxi, a més el pla de màrqueting realitzat per l’estudiant  demostrava que era econòmicament viable.

Ara, amb la matrícula d’honor sota el braç pel seu treball, l’únic que falta és saber on estarà la parada d’aerotaxi? Com deia Baltasar Gracián al s. XVII “ Saber i saber-ho demostrar és valer dues vegades”,  és obvi que Joaquín Grau ho ha demostrat.

25/05/2015|0 Comentaris

Petits Einsteins: imaginen un món millor

El premi Nobel de Física, Albert Einstein, no va ser sempre un home gran amb el cabell esvalotat traient la llengua. Encara que sigui difícil imaginar-lo d’una altra manera, aquest geni de la ciència també va ser un nen.

Com els alumnes d’educació infantil i d’educació primària que participen, del 18 al 22 de maig, en el 10è Congrés de Ciència del Garraf “Els infants, protagonistes de la ciència”, que se celebra a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), a
mb la coordinació del Centre de Recursos Pedagògics del Garraf. En el Congrés participen 18 centres educatius de la comarca del Garraf: Canigó, Cossetània, El Cim, El Morsell, Mediterrània, Ginesta, Ítaca, Aragai, Arjau, La Pau, Les Parellades, Les Roquetes, Llebeig, Pia de Sitges, Sant Bonaventura, Sant Jordi, Santa Teresa i Volerany.

Els petits Einsteins presenten els treballs davant de l’auditori, treballs que toquen temes com les muntanyes de lava, els imants, els planetes, els invents de l’Edat Mitjana o com es fan les bombolles de sabó. Els treballs estan exposats durant tota la setmana al vestíbul de l’Escola i cada alumne rep un diploma com a participant del Congrés.

Durant 5 dies, “estos locos bajitos, con los ojos abiertos de par en par”, com cantaria Serrat, ens fan recordar que preguntar sempre enlaira. “Per què?” és una pregunta que sempre ens fa caminar i mirar més enllà de l’horitzó, com ho demostren tots els treballs que han presentat aquests joves científics, que han aportat la seva particular visió de la ciència i la tecnologia.

El Congrés “Els infants, protagonistes de la ciència” és la demostració que, amb imaginació i educació, aquests nens estaran preparats davant els esculls de la vida i que, algun dia, amb les seves aportacions poden millorar la qualitat de vida de les persones… A la UPC, els esperem per contribuir a imaginar un futur millor i moure el món amb els seus enginys.

20/05/2015|0 Comentaris

Es busquen bacteris vius. Recompensa, menjar ferralla electrònica

Els bacteris tenen mala fama. Tan aviat com s’anomenen aquests microorganismes, els més aprensius de la classe corren a buscar sabó d’acció antibacteriana.

El que no saben –o no sabem- és que els bacteris juguen un paper fonamental en la natura i en l’ésser humà, perquè entre altres coses produeixen antibiòtics, donen gust al iogurt i ajuden en la descomposició de la matèria orgànica. Poc podria imaginar l’holandès Antoni van Leeuwenhoek, comerciant i afeccionat a la ciència, que els descobriments sobre els bacteris fa més de 300 anys servirien per menjar ferralla electrònica.

Actualment, els residus electrònics han assolit una xifra preocupant com a conseqüència de la proliferació de dispositius elèctrics i electrònics i, sobretot, per la rapidesa amb què són substituïts a causa del creixement de funcionalitats de l’anomenada tecnologia del consum. Tot plegat genera un greu problema econòmic i per al medi ambient. Avui es generen 50 milions de tones de residus informàtics anuals, i la xifra va augmentant.

Davant del que ha esdevingut un greu problema, l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) ha iniciat una investigació per recuperar minerals que hi ha a les plaques electròniques i ho fan amb bacteris. La idea és que aquests microorganismes s’alimentin dels materials per eliminar allò que no serveix i reciclar tot allò que es pugui aprofitar. La proposta surt de la tesi doctoral de l’enginyera química Eva Berzal, que en una entrevista a SOM UPC avançava el seu desig: “M’agradaria treballar en un laboratori d’investigació fent recerca en el món de la biotecnologia, per trobar processos biològics alternatius als químics que siguin més sostenibles.”

Eva Berzal treballa en equip amb els professors Antoni Dorado i Xavier de las Heras. Al laboratori no tan sols miren microscopis, també apliquen fórmules químiques i, alhora, ‘cuiden’ una colònia de microorganismes per dur a terme la investigació, ja que s’han de tenir en condicions òptimes perquè visquin, es reprodueixin i creixin. Així, per exemple, la seva temperatura s’ha de mantenir sempre a 30 graus. La inspiració l’han trobada en la mateixa natura, on hi ha ambients naturals en els quals els bacteris estan fent aquesta feina. La dificultat rau en el fet de fer-ho al laboratori. Ara el que cal saber és quins microorganismes poden ser ideals perquè mengin les deixalles.

 

18/05/2015|0 Comentaris