UPC

Construeix el teu propi radar aeronàutic de baix cost

Potser és la primera vegada que sentiu a parlar sobre el sistema de posicionament i vigilància aeronàutic anomenat ADS-B (Automatic Dependent Surveillance – Broadcast) però si esteu familiaritzats amb el món aeronàutic, segur que heu sentit a parlar sobre els radars de posicionament. Doncs bé, l’ADS-B és l’evolució dels radars clàssics en termes de vigilància i posicionament, ja que a més de permetre obtenir la posició de l’aeronau, permet millorar la precisió del posicionament, i a més afegir molta més informació útil per al control de trànsit aeri.

El funcionament del ADS-B el podríem resumir amb el següent esquema:

Figura1-alta resolucio

Figura 1. Funcionament ADS-B

 

Els avions amb equipaments ADS-B transmeten contínuament la posició, l’altitud, la velocitat, el heading (o dit d’una altra manera, el sentit en la que es desplaça l’aeronau) i el codi d’identificació del vol, entre d’altres informacions.

En principi les estacions terrestres ADS-B necessiten d’equips molt cars i sofisticats (antenes, receptors, etc). Doncs, bé, resulta que utilitzant un receptor de TDT baratet i una petita antena omnidireccional podem experimentar amb la recepció de trames ADS-B, que es poden rebre en qualsevol zona on les aeronaus volin a una alçada relativament baixa. No cal ser al costat d’un aeroport, però sí estar a prop de les rutes d’aproximació o enlairament, i tenir bones condicions de propagació electromagnètica (pocs obstacles a prop, com ara muntanyes o edificis, o bé tenir una bona antena).

La tecnologia que hi ha al darrera és l’innovador concepte SDR (Software-Defined Radio), que consisteix en fer equips de telecomunicacions en els quals bona part dels components estan implementats en software, en comptes de hardware com era habitual fins ara. La novetat és que si canvies el software, canvies la funcionalitat de l’equip! Nosaltres hem utilitzat un receptor de TDT del tipus pinxo USB (USB dongle) per tal de fer l’etapa de recepció, conversió d’analògic a digital i sincronització en hardware, i totes les altres etapes (descodificació de les trames ADS-B, comprovació d’errors, etc), a través de software.

Figura2

Figura 2. RTL2832 USB dongle (RTL-SDR)

Aquests petits receptors tenen una banda de freqüència de recepció molt ample, des de 24 a 1766 MHz, el qual permet rebre les senyals retransmeses pels transponders dels avions, que transmeten el senyal ADS-B a 1090 MHz (just per sobre de la banda de freqüències de TV i de GSM).

Com és que aquest receptor de TDT es pot reconfigurar per captar senyals aeronàutics? La clau està en què inclou el xip RTL 2832, un dels primers que segueix el paradigma SDR. Gràcies als desenvolupadors de tot el món que han creat software pel xip RTL, podem reconfigurar-lo per fer moltíssimes coses. En el nostre cas, descodificar i processar els senyals ADS-B rebuts per un receptor SDR, i mostrar en un mapa en temps real el moviment de les aeronaus que sobrevolen la nostra zona.

A continuació podeu veure captures de pantalla del software que utilitzem, per fer-vos una idea de les possibilitats:

Figura3

Figura 3. RTL1090, software per descodificar els senyals ADS-B rebuts.

Figura4

Figura 4 . ADSB#, software per processar les trames i enviar-les a un altre programa que les mostri en un mapa.

Figura5

Figura 5. Planeplotter, software per visualitzar les dades a temps real de qualsevol dels dos programes anteriors.

 

Figura6

Figura 6 – ADSBScope, software per visualitzar les dades a temps real del ADSB# o RTL1090. Exemple del que podem captar amb l’antena ADS-B de l’EETAC a l’espai aeri al voltant d’El Prat.

El receptor SDR també permet escoltar la ràdio FM, AM, rebre imatges de satèl·lits meteorològics com els NOAA, rebre senyals ACARS aeronàutics, escoltar a temps real les converses ATC (Air-traffic control) que mantenen els pilots amb la torre de control, i un munt de coses més. Us recomano que consulteu aquest blog sobre les possibilitats del RTL 2832 .

Per tal de tenir un ventall més ampli de possibilitats també està disponible de forma gratuïta el programa anomenat SDR# que permet aplicar diverses modulacions, filtres, i combinat amb altres programes es pot arribar a descodificar molts tipus de senyals, sempre hi quant es trobin dins el rang del receptor SDR. Si teniu curiositat pel món de les telecomunicacions o les comunicacions aeronàutiques, a què espereu per aconseguir un equip com aquest? Val menys de 25 euros!

 

Figura7

Figura 7. SDR#, Software per sintonitzar i rebre senyals en diverses freqüències.

 

Després d’experimentar amb totes les possibilitats que ens permetia aquest dispositiu receptor tant interessant, i en el marc d’unes pràctiques, hem creat un escenari permanent a un laboratori de lEscola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), en el qual rebem les dades ADS-B de les aeronaus de la zona, processem les dades i les enviem a FlightRadar24.com. Aquesta pàgina web el que fa és rebre els senyals de molts receptors ADS-B situats arreu del món i permet visualitzar la posició de les aeronaus a temps real en qualsevol lloc del món. Com que som molt a prop de l’Aeroport del Prat i disposem d’antenes d’altes prestacions, la nostra posició és immillorable per proporcionar dades de l’espai aeri català, en un radi d’uns 50-70 km (veieu la Figura 6).

Figura8

Figura 8. FlightRadar24, una aplicació que permet visualitzar a temps real les dades ADS-B a escala mundial.

Per crear aquest escenari i mantenir el servei de manera continuada, hem utilitzat una Raspberry Pi. Es tracta d’un petit ordinador, de baix cost (30-40 euros) que corre Linux i que permet controlar el pinxo USB. És una solució barata per tenir l’equip SDR funcionant constantment, i com que és petit, ens permet col·locar el receptor SDR més a prop de l’antena (i els que heu fet telecomunicacions ja sabeu que com més a prop de l’antena, menys pèrdues de senyal té un receptor!). La Raspberry pot transmetre les dades per WiFi o cable Ethernet cap a qualsevol altre ordinador connectat a Internet en qualsevol part del món, per processar-les allà.

Figura9

Figura 9. El nostre escenari al laboratori de l’EETAC.

Si esteu interessats en els detalls tècnics de tot el que us hem explicat, o sou apassionats de l’aeronàutica i/o de les telecomunicacions, us animo a que visiteu el meu blog: http://ferrancasanovas.wordpress.com

El passat 6 d’octubre vam fer una xerrada i una demostració en el marc del BCN AirSim Meeting 2013, l’esdeveniment de referència en aeronàutica i simulació de vol a l’estat, que es va celebrar a l’EETAC durant aquell cap de setmana. Aquí teniu el vídeo de la nostra xerrada, per si voleu veure tot el software funcionant en temps real.

 

Ferran Casanovas Bargalló, estudiant del Grau en Aeronavegació de l’EETAC (UPC).

 

Allà on naixen les idees

Com construiríem el claustre d’un emplaçament envoltat de ments despertes i cervells en ple procés d’aprenentatge?

Aquesta pregunta és la que ens vam haver de fer per projectar la reactivació de la vida a través de l’espai-claustre que ens van oferir a dissenyar al campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú, on entre d’altres Enginyeries, s’hi estudia Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte.

Com a punt de partida vam intentar transmetre la idea que teníem de com havia de ser el cor de la universitat. Vam grafiar una atmosfera que sorgia a partir del concepte de niu: allà on neixen les idees. Aprofitant el tresor de la universitat, que per nosaltres són les ments creatives i il·limitadament possibilistes dels estudiants, ens hem imaginat un espai de mostra, de prova i error, un escenari que els permeti expressar-se i on puguin modular el que vulguin com ells vulguin (una taula, alguns bancs, un escenari, papereres, estanteries, escales…), adaptant al màxim el producte a les necessitats reals, alhora que acostant-los a sentir la universitat com una segona llar. Som de les que pensen que si et sents partícep d’alguna cosa, si hi aboques una mica de la teva il·lusió, el tot pren molt més de valor, sentit i qualitat. I és per això que volíem deixar els diferents racons que potencialment es podrien arribar a crear a les mans del procés natural.

Creiem que hi ha una part de coneixement molt important que s’aprèn fóra de l’aula, i és per això que volem fomentar tant el debat entorn les múltiples possibilitats del mòdul, com la mateixa relació i interacció entre els estudiants.
Trencar les normes del mobiliari clàssic estàtic, per apostar per la versatilitat que ofereixen les estructures escollides, sobretot si s’addicionen a partir dels principis que qualsevol alumne pot aprendre a l’aula. Nosaltres els donarem l’eina, el com, els marcarem una línia de sortida perquè a partir d’aquí es deixin anar tan com vulguin; aquest seria el nostre propòsit.
Hem triat la fusta com a material pont entre les rajoles de formigó i la terra que acull els arbres del jardí. Actualment, a part del canvi de paviment, també es produeix un petit canvi de nivell en alçada que pretenem salvar a partir de la deformació de l’anella perimetral de fusta, que s’adapta i modela en funció del que li demana l’espai que té al davant, l’assoleiament o l’ús.

Per tal de donar-li més sentit a la idea, també pretenem dur-la a terme amb cost zero: a partir de la reutilització dels palets de fusta, i de la negociació amb marques de prestigi perquè ens subministrin caixes del mateix material. Tot plegat s’entén com una acumulació de material lleuger i modulable que pren vida en tant que se li dóna ús.

7 6

Així doncs, la idea principal es podria materialitzar amb infinitat de sistemes, i estem totalment obertes a millorar-la i completar-la, ja que aquest setembre posarem els motors en marxa i començarem a detallar i definir la proposta fins als detalls més ínfims, per així poder adeqüar-nos correctament a la realitat. Ens espera molt d’aprenentatge i segurament replantejament d’idees, però és precisament això el que ens manté més motivades. Entenem el canvi i el continu qüestionament del projecte com “la filosofia del progrés”.

5

 

Marina Quer, estudiant del grau en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte de l’EPSEVG

Anna Marc, estudiant del grau en Arquitectura a l’ETSAB

Per saber més del  concurs i dels projectes presentats pots consultar: http://blocs.epsevg.upc.edu/jardi/

Reconeixement de sons a través del telèfon mòbil

La nostra oïda és capaç d’escoltar, diferenciar i identificar tots els sons que rep, des sentir el plor d’un nadó, fins a identificar qui és la persona que està parlant en una reunió. Per què llavors el nostre mòbil no és capaç de fer-ho?

jmc_logoA JMCdevelopers estem desenvolupant una tecnologia que canviï la manera en què els dispositius mòbils perceben i interpreten tots els sons. Amb aquesta plataforma el telèfon mòbil serà capaç de reconèixer els sons que ens envolten per posteriorment interpretar-los. La qüestió no és “què” diu una persona, sinó “qui” o “què” ha generat un so. Amb la tecnologia implementada, es podran desenvolupar aplicacions que dotaran als smartphones de les capacitats que té un humà per reconèixer un so. Serveixi com a exemple que il·lustra la potència de la tecnologia el possible desenvolupament d’una aplicació, que mitjançant la plataforma ajudi les persones amb discapacitat auditiva en les seves tasques diàries tan habituals com sentir el timbre de la porta, i transmetre a l’usuari mitjançant la vibració del telèfon o una senyal lumínica. Aquest és només una de la multitud de possibles casos d’aplicació.
JMCdevelopers el formem 3 estudiants, Jordi Arcas, Manel Fradera i Carlos Blasi, en els darrers cursos d’Enginyeria Tècnica Superior en Telecomunicacions a la UPC. Apassionats per la tecnologia i amb ganes de fer les nostres aportacions al sector mobile, vam decidir llançar aquest projecte amb l’objectiu de treballar amb tecnologies revolucionàries i innovadores, perquè puguin arribar a les mans de qualsevol persona que disposi d’un terminal mòbil.

Jordi Arcas amb aplicació

Hem participat en esdeveniments organitzats pel programa Innova de la UPC, organisme d’impuls a nous emprenedors, Start-Ups i Spin-Offs. A més, estem dins el programa YUZZ de la Fundació Banesto que ens ha estat un trampolí essencial per poder entrar en el món emprenedor, realitzar el nostre pla d’empresa i conèixer moltes persones del sector tecnològic. Justament el passat mes de maig vàrem tenir la possibilitat de presentar el nostre projecte a Madrid en una trobada que es va realitzar amb tots els centres Yuzz de l’estat espanyol. Va ser un moment en el que vàrem poder percebre l’interès que despertava la nostra idea a gent que potser mai s’hagués pensat l’enorme aportació que pot fer el so si l’interpretem correctament. De seguida a aquestes persones se’ls hi acudien tot de possibles aplicacions, unes que ja teníem en ment, altres que no, les quals podrien facilitar la vida de les persones.

App Sant JordiParal·lelament al projecte, el passat 23 d’abril vàrem treure al mercat l’aplicació Sant Jordi APP, ja que ens apassionava la idea de poder fer una aportació a realitzar una versió 2.0 de la diada de Sant Jordi. A part de nosaltres, també hi van col·laborar 3 il·lustradors i una traductora desinteressadament per poder crear una aplicació que aprofitava el màxim totes les capacitats d’un smartphone: Mostrava una versió il·lustrada de la llegenda, les parades de roses, llibres i signatures de llibres que hi havia el dia de la diada, i una funcionalitat per poder crear una llegenda personalitzada per la teva parella. Amb Sant Jordi App vàrem poder tenir un primer contacte amb els usuaris d’smartphones, mostrar el tipus d’aplicacions que podem fer i veure la nostra capacitat de poder moure mitjans i xarxes socials per poder anunciar-ne l’aplicació. Realment vàrem obtenir molt bons resultats d’aquesta experiència, d’on vàrem poder sortir anunciats al matí de Catalunya Ràdio, Ràdio Flaixbac, El Periódico, l’agènciaEFE i altres blocs especialitzats.

Jordi Arcas, estudiant d’Enginyeria Tècnica Superior en Telecomunicacions a l’ETSETB.

Futbol a la teva Smart TV!

Televisió connectada a Internet. Segurament no és la primera vegada que sents o llegeixes una referència lligada a aquest nou concepte de telecomunicació audiovisual en els darrers temps. I és que tots els indicis apunten a que el consumidor estàndar de continguts de televisió ha superat l’etapa anomenada “tradicional”, on el seu era un paper passiu en el qual l’única decisió que se li permetia era la d’escollir el canal que volia veure en cada moment del dia. Així doncs, aquest consumidor estava lligat als horaris d’emissió dels diferents programes imposats per part dels productors audiovisuals o broadcasters.

Darrerament, gairebé la totalitat de productors han posat en marxa plataformes o portals d’Internet a través dels quals els espectadors poden visualitzar programes emesos amb anterioritat (TV3 a la carta, per exemple). La idea principal és unir aquestes dues vies de consum audiovisual amb l’objectiu de disposar d’una banda dels continguts broadcast emesos en directe i, de l’altra, de continguts interactius anomenats “no lineals” (on pots fer pausa, avançar, o retrocedir, com si fos un DVD) , transmesos per la xarxa IP. D’aquesta manera es pretén donar als consumidors la total llibertat per a que puguin veure qualsevol contingut audiovisual en qualsevol moment utilitzant serveis a la carta. I tot això disponible a través d’un únic dispositiu: la televisió connectada.

En aquest context es pot diferenciar entre les plataformes pròpies de cada fabricant (Samsung SmartTV, per exemple) i els estàndards universals. Actualment sembla que el domini d’aquesta carrera és dels fabricants de televisions, ja que la pràctica totalitat d’ells ja han desenvolupat plataformes de consum audiovisual interactiu pròpies per als seus dispositius. Paral·lelament, l’interès dels productors audiovisuals radica en la consolidació d’un estàndard universal acceptat per tots els dispositius independentment de qui en sigui el fabricant. És en aquest punt on, a nivell europeu, pren el paper de gran protagonista l’estàndard HbbTV (Hybrid Broadcast Broadband TV).

La primera versió de l’estàndard HbbTV fou aprovada l’any 2010 per la ETSI (European Telecommunications Standards Institute). Fins a dia d’avui, la darrera versió publicada és la 1.2.1 , que data del novembre de 2012. Les perspectives d’èxit d’implantació d’aquest nou estàndard són relativament altes, ja que no es tracta d’una nova tecnologia que comporti uns elevats costos de desenvolupament, sinó que HbbTV és una conjunció específica de tecnologies ja disponibles (HTML, CSS, JavaScript, o Ajax, entre d’altres). A la següent figura es mostra el resum de les tecnologies a partir de les quals es desenvolupa l’especificació:

 GRAFICS

Es pot veure que essencialment ens trobem davant d’un estàndard que combina les especificacions de la radiodifusió de la televisió digital amb les provinents del desenvolupament d’aplicacions web.

En el Treball de Final de Carrera que vaig desenvolupar durant la segona meitat del curs 2011/12  al Departament de Telemàtica de l’EETAC vaig aprofitar l’experiència adquirida en el desenvolupament i gestió d’aplicacions HbbTV gràcies a les pràctiques que vaig fer a l’empresa Abertis Telecom. D’aquesta manera, l’objectiu del TFC es va centrar en desenvolupar una aplicació HbbTV específica per a esdeveniments esportius. Més concretament, el disseny i la lògica de l’aplicació va ser pensada per a events en els quals participen dos equips (un partit de futbol, per exemple). Entre d’altres funcionalitats de l’aplicació implementada, les més destacables són: accés a repeticions de jugades d’interès des de diversos punts de vista, accés a estadístiques i alineacions, capacitat per escollir el millor jugador del partit, participació activa mitjançant comentaris emesos a Twitter amb un determinat hashtag, etc.
Durant el desenvolupament vaig utilitzar els emuladors FireHbbTV i Opera TV, que permeten fer proves sobre navegadors sense necessitat d’una TV. A continuació podeu veure algunes captures del disseny inicial de l’aplicació.

TELE

Un cop vam tenir implementada l’aplicació, vam recrear un escenari realista de radiodifusió al laboratori de l’EETAC per a fer els tests de funcionalitat corresponents. Així doncs, vam procedir a la simulació del cicle broadcast complet: generació d’un Transport Stream amb l’aplicació senyalitzada, emissió en RF mitjançant una tarja moduladora de TDT (DVB-T) i recepció del senyal en dispositius compatibles amb l’estàndard HbbTV (set-top-box Engel EN2000 i televisió Samsung SmartTV).

versio2

Gràcies a les proves realitzades vam poder detectar alguns errors d’execució, deguts principalment a la incorrecta adaptació dels dispositius a l’estàndard HbbTV, ja que les versions de firmware de que disposen es troben tot just en fase de desenvolupament. I és que les tecnologies noves són així: s’han de provar i retocar els equips!

A continuació es mostra un breu recull d’imatges de l’aplicació implementada executant-se a la televisió connectada Samsung SmartTV, cedida per la Fundació i2Cat. Notareu que no apareix Twitter, perquè en aquesta TV concreta no hi va haver manera de fer que funcionés!

TELE2      TELE3

 

Com a estudiant de la doble titulació en Eng. Tècnica Aeronàutica (Aeronavegació) i Eng. Tècnica de Telecomunicacions (Sistemes de Telecomunicació) de l’EETAC a Castelldefels, vaig haver de formar-me paral·lelament a la realització del TFC en aspectes importants per al seu desenvolupament: protocols d’Internet, radiodifusió de TDT i programació d’aplicacions web. Com comentava anteriorment, l’experiència adquirida gràcies a les pràctiques realitzades a Abertis Telecom va ser un pilar fonamental en aquesta formació. Finalment, l’haver aconseguit implementar aplicació HbbTV funcionant correctament i muntar un escenari de proves complet a partir del qual visualitzar el comportament de l’aplicació en dispositius reals va resultar una gran satisfacció personal.

Per als que estigueu interessats en conèixer més detalls sobre el desenvolupament de l’aplicació per a esdeveniments esportius i/o sobre l’estàndard HbbTV en concret, recomano que consulteu el meu TFC i el vídeo de la defensa pública que en vaig fer, amb demostració a partir del minut 21:20 .

Àlex Ramonjoan Escobar, Enginyer Tècnic en Telecomunicacions, especialitat en Sistemes de Telecomunicació, i Enginyer Tècnic en Aeronàutica, especialitat en Sistemes d’Aeronavegació. EETAC, Castelldefels, 2013.

DASH: el futuro del streaming es adaptativo

Seguro que alguna vez has experimentado la molestia de que YouTube se te haya quedado colgado, esperando a que se cargue el vídeo que te han enlazado. Es realmente molesto, pero esas esperas odiosas están a punto de terminar! El nuevo estándar DASH (Dynamic Adaptive Streaming over HTTP  nació, entre otros, con ese propósito y de eso iba mi Trabajo de Final de Carrera (TFC) de Ingeniería Técnica de Telecomunicaciones, especialidad Telemática, en la EETAC . En él describo DASH, una tecnología muy reciente (publicada en Abril de 2012) donde se estandariza el streaming adaptativo, y que ya empieza a cambiar con fuerza el panorama del vídeo sobre Internet.

El objetivo del streaming adaptativo es modular la tasa binaria del vídeo, en función del estado de la red. Si la red está muy congestionada (es cuando YouTube se para, porque intenta enviarte 6 Mbit/s sobre una ruta hacia tu ordenador que en esos momentos quizá sólo permite transmitir 4 o 5 Mbit/s), DASH es capaz de darse cuenta y baja la tasa del vídeo a la más apropiada. Si en cambio la red está libre, DASH puede subir la tasa y ofrecer una mejor calidad de imagen. ¡Tan sencillo como suena! Y aunque es una idea que hace 15 años que se intentaba llevar a cabo en Internet, problemas técnicos y comerciales lo impedían.

Figura 1: Ejemplo de streaming adaptativo.

 

Como ejemplo del concepto de adaptación de tasa, en la figura 1 se presenta una imagen de una prueba que hice, donde se ve claramente que el ancho de banda estimado (en rojo) va variando, y la tasa del vídeo (en azul) se adapta. A la derecha, otro ejemplo de la variación obtenida en otra prueba.

DASH aparece en un momento clave: el de la aparición de los smartphones, que se conectan a Internet vía un canal radio (mediante tecnologías 3G o LTE), lo que provoca que la variabilidad del ancho de banda disponible sea incluso superior que en la Internet sobre cable. Dado que cuando vemos vídeo en un smartphone estamos accediendo a Internet vía el protocolo IP, si no usamos una solución de streaming adaptativo (y un buen buffer), estamos condenados a sufrir cortes y parones en la reproducción. Cada fabricante sacó sistemas propietarios de streaming adaptativo (SmoothStreaming de Microsoft, HLS de Apple, etc), fragmentando el mercado, complicando la vida a los proveedores de servicio, y encareciendo los productos al no aprovechar las economías de escala. Por eso es importante disponer de un estándar, y eso es lo que aporta el consorcio MPEG con DASH.

La idea principal en la que se basa DASH es disponer del contenido (vídeo pregrabado,  canales en directo) codificado a diferentes calidades (tasas, resoluciones, incluso codecs diferentes), y segmentado en tiempo, de manera que el reproductor puede ir cambiando de calidad en cada segmento temporal. La figura 2 ilustra estos cambios, para el caso de segmentos de 5 segundos, y 3 calidades identificadas como 0, 1 y 2, a diferentes tasas.

Figura 2. Ejemplo de funcionamiento de DASH.

La H de DASH significa HTTP, ya que es el protocolo sobre el que se transporta. Os sonará el nombre, porque es el mismo protocolo con el que acedemos a la web. DASH utiliza HTTP porque simplifica muchísimo la problemática la conexión; para los que tengáis alma de telemático y sepáis un poco de esto, al usar TCP con el puerto 80, saltar NATs y atravesar firewalls se hace mucho más sencillo. En el siguiente ejemplo, mostrador e la figura 3,  capturado con Wireshark podeis ver como cada segundo el reproductor (VideoLAN) va cambiando la petición del segmento de vídeo (en este caso de duración 4 segundos, a calidades de 900, 1500 y 2000 kbit/s), en función del ancho de banda disponible en cada instante de la transmisión. Cada petición de un segmento nuevo se realiza mediante un mensaje HTTP del tipo GET, como si nos bajáramos un fichero nuevo. Aquí no se ve, pero cada GET añade dos parámetros de inicio y final, para identificar los bytes específicos asociados a la duración de 4 segundos de vídeo.

Figura 3. Captura Wireshark de una transmisión DASH sobre HTTP.

La clave para el funcionamiento de DASH es disponer de un fichero que describa las calidades, la duración de los segmentos, y las direcciones (URL) de HTTP donde encontrarlos. Ese fichero se llama MPD, y está codificado en XML, siguiendo la tendencia actual en el mundo IP (XML está apareciendo por doquier!).

 

En el siguiente vídeo podéis ver una pequeña demostración que realicé a mi tutor y a un grupo de estudiantes de la EETAC, en Junio de 2012. El escenario que monté incluía un servidor web (Apache) cargado con contenido DASH, un emulador de red (DummyNet) que me permitía variar el ancho de banda disponible, para así forzar la adaptación, y un reproductor VideoLAN con DASH.

 

Una vez explicada la parte técnica, os comento algo más personal. Empecé a estudiar DASH mientras aún se estaba cociendo, durante octubre y noviembre del 2011, y los primeros meses fueron realmente difíciles. Sólo había drafts (borradores) del estándar y pocas aplicaciones que realmente funcionasen. Se podía hacer bien poco con las herramientas que había, pero en cuestión de pocos meses apareció bastante cantidad de software decente para la creación de streams DASH. Para poder hacer nuestros “vídeos” DASH, hay varios reproductores compatibles (incluido el famoso VideoLAN, en su versión 2.1), ¡incluso se puede reproducir un stream utilizando HTML5! Y prácticamente todos los smartphones y actualizaciones de su sistema operativo (Android, Apple iOS) aparecidos durante 2012 ya incluyen soporte DASH. Incluso algunas Smart TV lo incorporan ya. La velocidad a la que está avanzando DASH es espeluznante y no me extrañaría que en este 2013 lo estemos viendo como un “servicio” de serie en cualquier dispositivo, sea teléfono, ordenador o TV.

Si queréis experimentar por vuestra cuenta, en la página oficial de DASH podemos encontrar muchas herramientas y aplicaciones, como por ejemplo streams DASH listos para descargar y probar, enlaces e instrucciones para la instalación de aplicaciones DASH y noticias varias sobre DASH.

Desde el punto de vista personal, una de las cosas de las que me arrepiento de este TFC es, aparte de no poder profundizar más, haber dejado de lado el blog que empecé a hacer durante el proyecto . En serio, es muy recomendable; si tienes que hacer un proyecto largo, usa un blog o algo por el estilo para anotar todo lo que puedas. Gracias al blog, la cantidad de enlaces que tuve disponible a lo largo del proyecto y la anotación de las pruebas, ayudaron mucho al desarrollo de la memoria, y como es un blog, el tutor me pudo ir aconsejando en varios puntos clave. Este punto me lo anoto para mis futuros proyectos, hazlo tú también.

Y para que os hagáis una idea de lo rápido que va todo… si yo lo he estado estudiando durante la primera mitad de 2012, que es cuando aún se estaba estandarizando y se estaban creando las aplicaciones DASH, para el mes de junio del 2012 ya se estaban impartiendo en la EETAC clases sobre DASH, en el nuevo Grado de Ingeniería Telemática.

Si estáis interesados en más detalles sobre DASH, podéis consultar mi TFC.

Dani Padilla, Ing. Técnico en Telecomunicaciones, especialidad Telemática, EETAC, 2012.

Servei de Comunicació i Promoció.
© UPC. Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech